octavi

No entenc el 'no' de CiU en els pressupostos de Tarragona

2012-01-19T14:16:00.005+02:00

El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquesta setmana els pressupostos municipals del 2012, que pateixen una retallada del 4,8%. Per primera vegada des que encapçala el govern local, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ha dut a terme unes retallades importants, com són:

- No renovació del contracte a 103 empleats amb contracte temporal.
- Rebaixa del 7,37% en despeses de personal, passant de 48,1 milions a 44,6
- Rebaixa d'un 30% del pressupost de Cultura
- Rebaixa d'un 40% del pressupost d'esports
- Rebaixa del 56% de les subvencions a entitats veïnals
- Rebaixa del 66% de les subvencions a entitats comercials
- Rebaixa del 17% a l'aportació a les empreses municipals

Els números van ser aprovats gràcies a l'abstenció del Partit Popular, mentre que CiU i ICV van votar en conta. Sincerament, em costa d'entendre el posicionament de Convergència i Unió. No entenc que el partit que ha liderat les retallades des de finals del 2010, i que tot just fa pocs dies ha donat a les retallades de Mariano Rajoy (PP), ara dóni l'esquena al govern local. Crec que es tracta d'un greu error estratègic, que posa de manifestes les males relacions que els nacionalistes mantenen tant amb el PSC com amb el PP.

Paral·lelament, tampoc entenc la proposta de CiU de suprimir l'acord municipal per a la pujada de l'IBI en un 9,5% i deixar la del 10% de Rajoy. Entendria aquesta petició si això fós una postura unitària de CiU a nivell nacional, i si aquesta mesura la prengués CiU en tots els consistorios on governa. Però no és així. Sense anar més lluny, Convergència i Unió no prendrà aquesta decisió no a Reus, ni a Valls, ni a Vila-seca ni a Cambrils... per la qual cosa em fa pensar que la proposta és una simple proposta partidista, que no té cap altre objectiu que erosionar al govern local. Crec, sincerament, que així no es fan les coses.

Ballesteros, alcalde

2011-06-16T11:48:00.002+03:00

Josep Fèlix Ballesteros (PSC) continuarà quatre anys més com alcalde de Tarragona. El líder socialista seguirà al despatx de la Plaça de la Font, després que Convergència i Unió i el Partido Popular no arribessin a un pacte per governar de nou conjuntament la ciutat. D'aquesta manera, Ballesteros assumeix el seu segon mandat al front del consistori tarragoní.

Crec que la continuïtat de Ballesteros era el més lògic. Com a norma general, sóc partidari que mani sempre la força mé votada i, en el cas de Tarragona, la victòria del PSC va ser més que notable. És cert que el PP va aconseguir uns resultats històrics i espectaculars, però també ho és que Ballesteros va sumar cinc regidors més i 8.000 vots que la segona força. No hagués estat lògic que un partit amb 12 regidors s'hagués quedat a l'oposició (a Tarragona, això, mai ha passat), mentre que tampoc s'hagués entès que hi hagués hagut un alcalde amb tant sols 7 dels 27 regidors que conformen el Saló de Plens. Un altre dels factors van ser els pèssims resultats d'una CiU que, en aquesta ocasió, va sumar els tercers pitjors resultats de la seva història quan la tònica prediminant a Catalunya ha estat d'un ascens imparable. Val la pena reflexionar-hi.

Algun dia algú ens haurà d'explicar, però, què és el que realment ha passat entre CiU i PP. Mentre el popular Alejandro Fernández assegura que va pactar un govern "equitatiu" amb els nacionalistes, on l'alcaldia es repartia a parts iguals dos anys per cadascú, la nacionalista Victòria Forns ho nega. Això vol dir que algú dels dos ens està mentint, i això és molt greu. La ciutadania es mereix saber a quina classe d'acord van arribar aquests dos alcaldables, ja que del contrari dóna la sensació que s'està jugant amb el vot del ciutadà.

De totes formes, crec que el cartipàs municipal que es va presentar dissabte passat no serà el definitiu. Estic convençut que al llarg dels propers mesos tindrem novetats importants en forma d'un pacte sociovergent. El precedent d'això el trobem al mandat 1995-1999. Llavors, Joan Miquel Nadal (CiU) va començar a manar en minoria, però després de sis mesos de govern, al desembre de 1995 va firmar un acord de govern amb el PSC. Aposto que després de les eleccions generals del pròxim mes de març es repetirà la història.

Independentisme sense sentit

2011-05-31T12:32:00.003+03:00

L'independentisme, a la ciutat de Tarragona, ha quedat en evidència després de les eleccions municipals del passat 22 de maig. Després de dotze anys consecutius comptant amb representació municipal a la Plaça de la Font, ara les persones que volem trencar amb l'Estat espanyol no estarem representades a l'Ajuntament durant els propers quatre anys. És una situació lamentable, que hauria de provocar una profunda reflexió entre les quatre formacions que van ser incapaces d'arribar a un acord per concórrer conjuntament als comicis: ERC, Reagrupament, Solidaritat Catalana (SI) i la CUP.

I és que en una ciutat on a la consulta popular del passat mes d'octubre tant sols hi va participar el 5% del cens, no era lògic presentar tres candidatures a les eleccions municipals. No anar units va ser una decisió que, des del primer moment, estava abocada al fracàs. Com així ha estat. Dels 3.600 vots que Sergi de los Rios (ERC) va aconseguir al 2007, els republicans s'han quedat amb tant sols 1.900, no arribant, ni de lluny, al 5% mínim que és el límit per poder tenir representació. On han anat a parar aquests sufragis? Molt fàcil. Uns mil a la Coordinadora d'Unitat Popular (CUP) i 900 a una Solidaritat Catalana liderada per un ex candidat d'ERC a Tarragona, Xavier Almagro.

Desconec els motius que han portat a SI a presentar-se en aquestes eleccions municipals. Als comicis parlamentaris del passat 28 de novembre tant sols van aconseguir 1.300 suports, una xifra superior a la que han sumat ara, sempre lluny dels 2.500 vots que són necessaris per entrar al Consistori. El que està clar és que la seva presència ha estat molt més negativa que profitosa, ja que ha aconseguit deixar sense representació municipal a l'independentisme. Si els vots de SI haguessin estat per ERC, ara estaríem parlant que l'independentisme comptaria amb dos regidors i que seríem, juntament amb Barcelona, la segona ciutat entre les deu més poblades de Catalunya amb representació independentista. Però no ha estat així i de regidors independentistes tant sols n'hi ha dos (Jordi Portabella i Joan Laporta) entre les deu principals localitats catalanes. Patètic.

Crec que el moviment que es vol separar de l'Estat espanyol ha de fer una important transformació. Així no es va enlloc. No té cap mena de lògica que, mentre segons tots els sondejos indiquen que el sobiranisme està més viu que mai, aquest no estigui representat als ajuntaments del país. L'independentisme és una cosa massa seriosa com perquè hi hagi segons qui al capdavant. Crec que si es vol que Catalunya sigui algun dia un poble lliure i sobirà, el que s'ha de fer és arromangar-se, treballar conjuntament i deixar de banda els egoismes.

Tarragona: tot és possible

2011-05-30T18:31:00.002+03:00

Els resultats de les eleccions del dia 22 ens han deixat un panorama molt obert a la ciutat de Tarragona. Des d'un govern en minoria del PSC, a una coalició on els socialistes hi estiguin presents o un pacte entre CiU i PP. La causa? els 12 regidors del PSC, els 7 de CiU i PP, i el d'Arga Sentís, d'ICV.

Certament, els resultats són francament sorprenents. En cap enquesta es deia que Josep Fèlix Ballesteros es quedaria amb un regidor menys. Tots els sondejos li otorgaven una clara victòria (com ha estat), fregant en alguns d'ells la majoria absoluta. Per contra, cap de les enquestes donaven tampoc una pujada tant espectacular del PP.

Els motius dels resultats, al meu entendre, els podem resumir en dos: efecte La Canonja i la baixa participació. Amb la segregació del municipi 947 de Catalunya, els socialistes han perdut 1.300 vots. Amb la Llei d'Hont a la mà, el PSC hauria mantingut els 13 representants en cas d'haver-se sumat els sufragis d'aquesta nova població, per la qual cosa el fracàs del PSC és relatiu.

Pel que fa a la baixa participació, del 54%, està clar que és un fet que ha beneficiat tant al PP com a ICV. El votant del PP estava molt motivat, mentre que ICV ha aconseguit, pel pèls, entrar a l'Ajuntament, sumant el 5,3% dels vots. En aquesta ocasió, han estat suficients 2.600 vots per recuperar la representació a la Plaça de la Font. ERC, per la seva banda, ha confirmat els pitjors presagis, i amb 1.900 vots s'ha quedat fora. El tema de l'independentisme a la ciutat ja el tocaré en una altra entrada al bloc.

Finalment, només fer una reflexió. S'ha votat en clau tarragonina. CiU ha de recapacitar molt profundament dels seus resultats a la ciutat de Tarragona. Mentre han aconseguit els millors resultats de la seva història a nivell de Catalunya, a Tarragona han punxat. Han recuperat ajuntaments com Barcelona, Girona, Reus, Mataró o Manresa, però a la ciutat han sumat els tercers pitjors resultats de la seva història. Només han millorat als comicis de 1979 i de 1983. Amb els 9.920 suports rebuts (només tres més que el PP), la formació nacionalista es queda amb la mitat de vots que al 2003, i amb la tercera part dels que tenia a mitjans de la dècada dels noranta. Cal reflexionar sobre els motius d'aquest fracàs i si una candidata que ha obtingut aquests pèssims resultats es mereix ser alcaldesa de Tarragona.

No crec que canviï massa cosa

2011-05-22T19:59:00.003+03:00

Aquí us deixo la meva porra de cara a les eleccions municipals que s'estan duent a terme avui. La baixa participació, uns tres punts per sota del 2007, m'han fet replantejar els meus pronòstics inicials. De ben segur, però, que d'aquí uns minuts els meus resultats quedaran en evidència, pero aquí també us deixo unes petites reflexions. La meva porra és la següent:

PSC: 12
CiU: 7
PP:6
ERC: 1
ICV: 1

Crec que Josep Fèlix Ballesteros (PSC) es mantindrà a l'alcaldia de Tarragona, formant govern tripartit amb ERC i ICV. La baixa participació, de prop del 50%, beneficiarà considerablement a PP, ERC i ICV. L'ona expansiva del PP de cara a les eleccions generals del proper mes de març, juntament amb la gran abstenció, crec que poden portar a Alejandro Fernández als millors resultats de la història dels conservadors a la ciutat, passant dels quatre als sis regidors. Tot i aquest increment, crec que les retallades i l'ambigüitat mostrada per CiU al llarg de tota la campanya poden comportar-li un descens en la seva representació municipal, si bé el fet que La Canonja no voti a Tarragona pot beneficiar les aspiracions nacionalistes.

Sense cap mena de dubte, la poca afluència a les urnes pot permetre que ERC i ICV, que inicialment no entraven en els pronòstics, puguin aconseguir el 5% mínim per estar a la Plaça de la Font. Les dues formacions tenen uns votants molt fidels. Tot i això, la presència de Solidaritat Catalana pot perjudicar les aspiracions de Sergi de los Rios.

Comença la pre-campanya

2011-03-05T20:52:00.002+02:00

Perdoneu, ara feia dies que no actualitzava el bloc. Avui m'agradaria parlar de les eleccions municipals de Tarragona. Falten menys de tres mesos i sembla que, com a mínim a la capital, hi ha diverses opcions sobre la taula. El panorama està molt obert, i res sembla, ara mateix, segur. La primera enquesta publicada al mes de desembre pel diari Ara situava al PSC amb una forquilla de 12 o 13 regidors, seguit de CiU, amb 9-10 i el PP, amb 4. Aquesta consulta posava en dubte les possibilitat d'ERC i d'ICV, que es podien quedar sense representació.

La veritat és que tot plegat es preveu com una gran incògnita. Una apassionant incògnita, diria jo. Ballesteros ja ha anunciat que realitzarà 4 canvis en els 13 primers llocs de la llista del PSC. La primera baixa ha estat la de Sandra Coloma, a qui podrien seguir José Cosano i Dolors Herrera. El quart, amb tota seguretat, serà joan Sanahujes, per la qual cosa repetiran Pau Pérez, Carme Crespo, Xavier Tarrés, Begoña Floria, Victòria Pelegrín, Antonio Rodríguez, Manuel López Pasca i Carlos Castillo. Pel que fa a les novetats, sembla que entrarà Javier Villamayor. La resta, tot és una incògnita, si bé els rumors situen a l'òrbita socialista a Mario Rigau, Agustí Mallol o Diego Boss.

Pel que fa a CiU, Victòria Forns estrenarà el seu projecte amb una forta revolució, ja que seran baixa pesos pesats com Joan Aregio, Jordi Sendra, Raül Font o Carme Duch. També podria abandonar la formació Maribel Rubio. Només seguiran Federic Adan i Albert Vallvè. El fitxatge estrella de la formació nacionalista ha estat el president de la Federació de Veïns de Llevant, Xavier Quintana, qui serà el número '1' de CDC, ja que Forns és independent i Vallvè és d'UDC. Cal ressaltar que, per primera vegada a la història, una dona té possibilitats reals de ser alcaldesa, tot i que em fa la sensació que aquest 2011 ho tindrà molt difícil.

Pel que fa al PP, la continuïtat serà la nota predominant, ja que seguiran els quatre primers de la llista del 2007. Les expectatives són molt altes a les files conservadores i, de fet, en cercles interns parlen de sumar sis o set regidors. Optimisme exagerat? ja es veuràs, però el que és cert és que el PP afronta la cita de maig d'una forma molt més tranquila que fa quatre anys, quan van ser baixa Francesc Ricomà, Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz. A banda, fa només tres mesos van sumar el 19% dels vots a la ciutat en les darreres eleccions autonòmiques.

Finalment, molts són els dubtes existents a ERC. Després de guanyar les primàries, Sergi de los Rios intenta ara sumar esfoços amb les altres forces independentistes, si bé tot sembla indicar que tant sols aconseguirà el suport de Reagrupament. Solidaritat ja s'ha desmarcat del projecte, per la qual cosa l'independetisme seguirà, malauradament, dividit, un fet que em fa témer mals resultats per a la formació republicana. Una vegada més, cadascú va pel seu compte i, qui hi perdrà, serà l'independentisme. Una llàstima.

Mas guanya per eliminació

2010-12-02T12:40:00.004+02:00

Convergència i Unió ha recuperat, set anys després, la Generalitat de Catalunya. La formació nacionalista es va imposar clarament en les eleccions autonòmiques del passat diumenge, superant per un total de 34 diputats a la segona força política del país: el PSC. Com era d'esperar, la federació va fregar la majoria absoluta, aconseguint 62 dels 135 escons que estaven en joc. D'aquesta manera, va pujar en 14 el seu nombre de diputats respecte als que tenia durant la legislatura 2006-2010. Darrere CiU es va quedar el PSC, amb 28 representants; el PP, amb 18; ICV i ERC, amb 10; Solidaritat Catalana, amb 4; i Ciutadans, amb 3.

Diverses són les conclusions que es poden extreure, tant dels resultats com de la campanya. El resum, però, crec que és que Artur Mas ha guanyat, o apallissat, per eliminació. Ha estat el candidat menys dolent. Més que mai s'ha imposat l'anomenat "vot útil". El votant nacionalista, sobiranista i independentista ha optat decididament per Convergència i Unió, en detriment del PSC i Esquerra. Els electors han prioritzat, doncs, castigar el govern tripartit. Una dada ho diu tot: els tres partits que estaven en el govern han baixat en 22 el seu nombre de representants: 11 ERC, 9 el PSC i 2 ICV. Com diria Bernd Schuster, "no hase falta decir nada más"...

Crec que un altre dels factors que ha estat decisiu per explicar l'incontestable triomf de CiU, que s'ha imposat en les 41 comarques catalanes, ha estat el desenvolupament de la campanya. La de CiU ha estat, de llarg, la més seriosa, molt allunyada dels espectacles lamentables que hem pogut presenciar amb els vídeos del PP i de Montserrat Nebrera, el súper monti del PSC o els nus integrals de Ciutadans. La gent, més en temps de crisi, ha optat per la vella guàrdia i l'ordre tradicional de CiU.

Considero, doncs, que la gent s'ha decantat en favor de Mas per eliminació de la resta. Durant el debat a TV3, Mas es va comportar com el President de la Generalitat, mentre que Montilla semblava exercir de cap de l'oposició. Sánchez-Camacho (PP) i Albert Rivera (C's) van tornar a fer gala del seu anti catalanisme, fent una escenificació absurda dels seus arguments i parlant en castellà durant una petita part de les seves intervencions a la televisió pública catalana. Finalment, Herrera (ICV) i Puigcercós (ERC) no van estar malament, però els seus arguments van estar massa centrats en una sola qüestió: Puigcercós, amb el referèndum i, Herrera, amb l'abandonament dels drets socials.

El que realment em preocupa, però, és que el màrketing polític que ha utilitzat Convergència per explicar la seva proposta estrella (el concert econòmic) sigui tant sols fum. Tres dies després dels comicis, els representants nacionalistes ja han canviat el nom al seu plat fort, passat del terme "concert econòmic" que han fet servir constantment durant 15 dies, a "pacte fiscal", un fet que rebaixa considerablement les pretensions d'autogovern de Catalunya. Lamentablement, sembla doncs que tornem al "Peix al cove" de Jordi Pujol. Per cert, algú em pot aclarir si CiU és independentista?

Comença la campanya: entrevista amb Laporta

2010-11-13T17:03:00.003+02:00

Ahir vaig tenir la oportunitat d'entrevistar a l'ex president del Barça i actual candidat de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència de Catalunya a la presidència de la Generalitat, Joan Laporta. La veritat és que se'm va fer molt raro parlar amb una persona que he vist tantes vegades a la televisió i a la premsa.

La trobada es va fer perquè Laporta va passar el dia d'ahir a la ciutat de Tarragona. Al matí va estar al Rectorat de la URV, i va dinar amb empresaris a l'Hotel Ciutat de Tarragona. El vam anar a buscar allà a les cinc de la tarda. Després de gairebé mitja hora d'espera, ens va atendre. A més, com a curiositat, l'entrevista es fer mentre passejàvem pel carrer, pujant la Rambla Nova fins a tocar ferro al Balcó del Mediterrani. Durant la conversa, de mitja hora de durada, van ser diverses les pauses que vam haver de fer, ja que va ser bastanta la gent que va voler saludar al ex president blaugrana per demanar-li algun autògraf o fer-se una fotografia.

Sobre l'entrevista? La veritat és que en vaig quedar força content. Ho va respondre absolutament tot, es nota que es una persona acostumada a tractar amb els mitjans de comunicació. Va atacar molt a Esquerra Republicana i es va mostrar convençut que per a Catalunya el millor és independitzar-se d'Espanya i formar un Estat propi en el si de la Unió Europea. Jo això també ho penso.

A més, l'entrevista també em servirà per complementar el projecte final del màster de Comunicació Política i Electoral que estic acabant. Precisament, el tema que he escollit és el pas del Camp Nou al Parlament de Joan Laporta. El treball l'he d'entregar abans del proper dia 30 de novembre. Per cert, aquesta setmana m'han comunicat que accepten la meva sol·licitud per cursar entre març de 2011 i juny de 2012 el màster de Comunicació Empresarial i Institucional, que també és on-line per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Uns dies moguts...

2010-11-11T01:44:00.004+02:00

Aquests darrers dies han estat força moguts. Suposo que per la proximitat de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre, tothom està més nerviós. I és lògic. Però em costa d'entendre la mentalitat dels partits polítics de que si es fa una informació crítica vol dir que estàs contra ells. Personalment, no tinc res en contra de ningú. A la secció de Tarragona del Diari ens regim per criteris purament periodístics. No hi ha fantasmes ni res semblant. Per això m'ha extranyat i decepcionat algunes reaccions entorn al cas de CCOO contra l'Ajuntament. He descobert com és realment alguna gent.

Entenc que hagi estat una informació molt polèmica, però tampoc trobo lògic que els polítics ens vulguin donar classes de periodisme. A la facultat, ja hi vam anar. A més, tots els qui treballem al 'Diari' som professionals del món de la comunicació amb un criteri que, agradi o no, és el d'una empresa privada. No som un mitjà públic. També entenc que hi hagi gent que s'hagi sentit ofesa perquè ha sortit el seu càrrec a l'edició en paper. Em sap greu. Teníem la possibilitat de publicar els 169 noms, però no ho vam trobar oportú, precisament, per respecte als treballadors que no es mereixen veure's en tot aquest 'merder'. Personalment, tots ells es mereixen el meu màxim respecte.

Si va sortir la llista va ser, precisament, perquè des de l'Ajuntament se'ns va dir "mentiders". Això, com és lògic, un mitjà no ho pot consentir, ja que precisament viu de la credibilitat de les seves informacions. Si no haguéssim estat convençuts de la veracitat de les fonts, no hauríem publicat res. Una capçalera com la del 'Diari' suposa representar una gran institució i és una enorme responsabilitat. Per això, tots els treballadors d'aquest mitjà realitzem la nostra feina en base al Codi Deontològic de la Professió Periodística. Tot plegat, m'ha servit com una experiència a tenir molt en compte, per madurar com a periodista i per saber amb qui es pot confiar i amb qui no. De tot se n'ha d'extreure la vessant positiva.

Ahir vaig poder votar per la independència de Catalunya!!!

2010-10-18T00:44:00.007+03:00

Ahir va ser un dia històric que recordaré per molt de temps. Vaig tenir la oportunitat de poder votar per la independència del meu país. Un fet únic que estic segur que recordaré durant molt de temps. És cert que la iniciativa no va tenir èxit, però podem estar satisfets d'haver pogut participar-hi.

En total, a la meva ciutat van ser 6.767 les persones que van exercir el seu dret a vot. Això es tradueix en una participació del 5,7%. L'abstenció, és cert, va ser alta. Molt alta. Massa alta. Sincerament, ja m'esperava que la participació fós fluixa, però no tant. No s'ha de despreciar, però, tampoc aquest resultat. Els gairebé 7.000 vots es traduirien en la quarta força política de Tarragona, a un pas del PP i superant de llarg a ERC i a Iniciativa per Catalunya. Només us recordaré que aquests comicis van comptar amb un pèssim 54% de participació.

S'ha de tenir en compte que la iniciativa popular no ha comptat amb cap mena de suport per part de l'Ajuntament. No estic gens d'acord amb les declaracions de la portaveu municipal socialista, Begoña Floria, qui va manifestar que la consulta "no compta amb les mínimes garanties democràtiques". Això és despreciar a les 600.000 persones que han votat per l'autodeterminació de Catalunya. Ha estat una iniciativa que ha comptat amb molt poca difusió, on hi poden votar els immigrants i els joves a partir de 16 anys. A més, és una cita on pràcticament només hi van els adeptes a la independència, com jo. Per tot això, considero que només el fet que s'hagi pogut organitzar la cita, ja ha valgut la pena.

D'altra banda, també discrepo bastant de l'actitud del PP. Alejandro Fernández, el seu portaveu, va assegurar que els ciutadans ara tenen altres problemes. Em fa gràcia que els liberals demanin la llibertat de la gent per poder anar als toros i, en canvi, ara no recolzin una votació popular on la gent pot exercir el seu dret amb total llibertat. Per cert... i la gent que vol portar un burka, no pot tenir la llibertat per fer-ho?

Finalment, tampoc m'ha agradat l'actitud de Convergència i Unió. Sobre aquest punt, sí que estic d'acord amb el PP i les afirmacions del seu màxim representant, que va dir que la formació nacionalista "té un problema shakesperià" sobre la independència de Catalunya. CiU vol o no la independència? La vol o només diu que la vol? Vol un Estat propi o el concert econòmic? CiU no pot tardar més a decidir-se. Els temps han canviat i l'etapa Pujol ja fa temps que es va acabar.

Una obra molt interessant

2010-10-12T21:43:00.002+03:00

Aquests darrers dies he estat llegint el llibre "La represa democràtica. 30 anys d'eleccions municipals a Tarragona", una obra coordinada conjuntament per l'historiador Jordi Piqué i pel periodista Xavier Abelló. La veritat és que es tracta d'un llibre molt interessant, més encara per a la gent que ens dediquem a seguir l'actualitat municipal de l'Ajuntament de Tarragona. Des d'aquestes línies, m'agradaria felicitar als dos impulsors de la iniciativa, que ha comptat amb els escrits de vuit periodistes del Camp de Tarragona.

Cada professional de la informació explica cada un dels vuit mandats municipals que hi ha hagut fins al moment. El repartiment és el següent: Tomàs Carot (1979-83), Griselda Pastor (1983-87), Ferran Gerhard (1987-91), Xavier Abelló (1991-95), Francesc Xavier Bas (1995-99), Carles Abelló (1999-2003), Salud Muñoz (2003-07) i Sara Sans (2007-09). Són tots periodistes de reconegut prestigi que porten molts anys exercint la professió. Tant de bo que jo algun dia els pugui arribar a la sola de les sabates.

Com deia, és curiós i, sobretot, molt interessant seguir els passos a través de l'obra del desenvolupament de la corporació local i de la ciutat al llarg de les tres últimes dècades. És apassionant descobrir com el primer Ajuntament democràtic va trobar el consistori, i les prioritats que va haver d'impulsar. La regeneració de la ciutat, l'asfaltat dels barris i la conexió de Ponent amb el centre van ser els eixos bàsics del primer mandat de Josep Maria Recasens (PSC) després d'imposar-se a les eleccions de 1979. Sense cap mena de dubte, els punt d'inflexió de la vida democràtica municipal es va produir a l'agost de 1989, quan Joan Miquel Nadal, amb el suport del CDS i del PP, va destronar de l'alcaldia de Recasens. Llavors, van començar 18 anys de governs de CiU (amb majoria absoluta, amb el PSC, amb el PP i en minoria) que van finalizar al maig del 2007, amb la clara victòria a les urnes del socialista Josep Fèlix Ballesteros.

Es tracta, doncs, d'una obra apassionat, que personalment em servirà com a documentació de cara a les eleccions municipals que tindrem d'aquí a només vuit mesos i que serviran per trencar l'empat a victòries a les urnes que porten CiU i PSC a Tarragona: 4 a 4. El material gràfic, a més, és excepcional, així com les dades que conté. Moltes felicitats pel llibre!!!

El Corte Inglés arriba a Tarragona

2010-10-10T01:06:00.002+03:00

Finalment, ahir va obrir El Corte Inglés de Tarragona. La firma nacional ha invertit un total de 165 milions d'euros en l'edifici que la marca ha construït al número 7 de la Rambla Lluís Companys. A l'immoble, de gairebé 30.000 metres quadrats de superfície comercial, hi treballen 863 persones. Només al primer dia d'activitat, el negoci va rebre la visita de 38.000 persones, una xifra que s'ha més que doblat en el segon dia d'obertura. Impressionant.

Està clar que l'arribada d'aquesta marca suposarà una forta empenta per al sector comercial de la ciutat. Des d'ara, està clar que la capital comercial del Camp de Tarragona és, precisament, Tarragona, més si finalment a la ciutat també hi aterra Ikea. Aquestes són dues marques que, per si soles, ja atrauen públic, una circumstància que no poden dir la resta de firmes. Dimecres, dos dies abans de l'obertura, vaig tenir la sort de poder visitar les instal·lacions. Ens van fer una visita guiada i, en acabar, van convidar a dinar a la premsa. El més curiós de tot va ser poder veure, per fi, una obra acabada. Estic acostumat a parlar de coses a llarg termini que mai acaben d'arrencar. Per això, se'm va fer extrany està allí. Ni sé les vegades que he escrit sobre aquest projecte. Em va fer molta il·lusió.

Avui, un dia i mig després de l'obertura d'El Corte Inglés, he parlat amb diversos representants del sector comercial de la ciutat. La majoria d'ells m'han dit que no han notat una gran frenada en les ventes, un fet que confirma que el perfil del comprador d'El Corte Inglés no és el mateix que va al petit comerç. Una cosa és el comerç de proximitat, i una altra en són uns grans magatzems. La clau de tot això és trobar un equilibri que els permiti desenvolupar la seva activitat de manera complementària. A l'Estat espanyol hi ha 75 El Corte Inglés, i el comerç local no s'ha acabat. Això vol dir que la segona firma mundial és completament complementària amb els petits comerços.

Fracàs de Tarragona 2016

2010-10-01T11:09:00.003+03:00

La candidatura perquè Tarragona sigui la Capital Europea de la Cultura de l'any 2016 ha consumat un fracàs que ja feia temps que es veia a venir. Ahir, el jurat internacional, format per 13 experts en gestió cultural, va descartar el projecte tarragoní que competia amb el de 14 ciutats més de l’estat espanyol. Només 6 d’aquestes ciutats han passat la primera criba. Són Burgos, Segovia, Las Palmas, Saragossa, Donostia i Córdoba. La candidatura tarragonina a capital cultural es va començar a treballar l’any 2004 i comptava amb més de 31 mil adhesions.

El projecte de Tarragona a capital Cultural Europea hauria comptat amb un pressupost de 70 milions d’euros, dels quals un 35% procedien de patrocinis. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), no va amagar ahir el seu desconcert perquè el jurat ha inclòs en la selecció a ciutats que no sortiien com a favorites, com és el cas de Las Palmas, que havia presentat el seu projecte a última hora.

La veritat és que es tracta d'una notícia que no ha sorprès massa. Personalment, no crec ni que Tarragona sigui la capital cultural del Camp de Tarragona. Una ciutat amb uns teatres mediocres i sense cinemes al nucli urbà no crec que pugui optar al reconeixement internacional. A banda, la política de comunicació que s'ha dut a terme ha estat més aviat fluixa. La ciutadania no s'ha bolcat amb aquesta candidatura, que ha viscut massa al marge del teixit social de la ciutat. De fet, estic convençut que una important part dels habitants de Tarragona no sabia, ni tant sols, que existia aquesta candidatura ni perquè servia. Encara que molts polítics no li donin importància, comunicar és important.

Us trobaré molt a faltar, companys

2010-09-21T01:58:00.003+03:00

Entre el passat divendres i avui, l'empresa editora del 'Diari' ha anunciat set acomiadaments de companys que portaven molts anys a l'empresa. Des d'aquestes línies, m'agradaria expressar el meu suport cap als ja ex companys i que sàpiguen que els trobarem molt a faltar.

Bones sensacions en els primers partits

2010-09-06T14:30:00.002+03:00

Aquests darrers dies el Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha disputat els tres primers partits de pre-temporada. El balanç ha estat de dues victòries i una sola derrota deixant, sobre tot, bones sensacions a tant sols dues setmanes de l'estrena a la lliga de Segona Catalana. Dijous vam debutar enfront el Salou, equip que enguany militarà a Primera Catalana, és a dir, una categoria més que nosaltres. El resultat va ser de 59-63 per ells. Tot i això, crec que en general vam disputar un bon partit, donant la cara i mostrant-nos bastant sòlids en defensa.

Dissabte a la nit vam guanyar a Cambrils (59-61), un equip de Tercera Catalana que ha configurat una plantilla molt completa. El més destacat d'aquest enfrontament van ser els darrers 12 minuts. I és que tot i el 51-38 del minut 28, al final vam saber reaccionar, aconseguint un parcial final de 8-23 que ens va permetre emportar-nos el partit. En aquest encontre ens vam mostrar una mica millor en atac, mantenint la intensitat en defensa.

I ahir vam jugar el tercer enfrontament, aquest cop a la pista del Torredembarra, un conjunt que milita a territorial i que no ens va posar les coses gens fàcils. Malgrat el resultat final (61-79), la veritat és que ens va costar aconseguir el triomf, i només vam poder marxar en el marcador en els darrers minuts. En aquest partit vam notar el desgast del dia abans, les baixes i l'enorme calor que feia.

En general, el cap de setmana ha finalitzat amb bones sensacions. Aquesta setmana entrenarem avui, dimecres i dijous, i jugarem dos partits al cap de setmana: dissabte al matí a casa enfront el Cambrils, i diumenge ens veurem les cares amb el Morell, de Primera Catalana.

Ja tornem a entrenar!!!

2010-08-19T21:55:00.002+03:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet va tornar la setmana passada als entrenaments. Ho vam fer amb sessions de caràcter físic i no serà fins demà quan començarem a entrar a pista. De cara al debut a la Segona Catalana hem mantingut el bloc de l'ascens, realitzant, de moment, tres incorporacions.

Així, seguim de l'any passat David Marquès, David del Castillo, Ignasi Fernández, Jordi Bonastre, Albert Garcia, Rubén Fernández, Rubén Gómez, a banda de jo mateix i el cos tècnic. Han causat baixa Sancho Barbod, Xavi Teixidó, Lluís Escrichs i Isaac Fau, i han vingut Joan Domènech i Iñaki Ayete, dels sots 21 del CBT; i Víctor González, del sub 21 de l'ADT. La llàstima ha estat el no fitxatge del pivot Alexis Rodríguez, un jugador que teníem aparaulat, però que a darrera hora s'ha compromès amb el CBT B. És el segon any seguit que ens deixa plantats a darrera hora.

De cara a la nova campanya tinc molt bones sensacions. Crec que s'ha conformat un bloc sòlid, amb qualitat, que pot donar bastant que parlar al llarg de l'any. Hem d'anar, però, pas a pas, però el que està clar és que les sensacions són molt positives. Això pinta bé.

Per fi es prohibeixen les corrides de toros!

2010-08-01T19:50:00.004+03:00

El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres passat prohibir les corrides de toros a partir de l'1 de gener del 2012. La decisió va prosperar per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Els 68 suports van ser 32 de CiU, 21 d'ERC, 12 d'ICV i 3 del PSC, formació que teòricament va deixar llibertat de vot als seus representants polítics. D'aquesta manera, Catalunya es converteix en la segona comunitat autònoma que prohibeix, per llei, aquesta autèntica barbaritat com és la 'fiesta nacional'. La primera va ser Canàries, que ho va fer al 1991 per iniciativa d'un diputat del Partit Popular.

No entenc ni entendré mai com pot haver-hi gent que consideri aquest lamentable espectacle com a cultura. No comprenc que en pot tenir de cultura matar i fer patir a un animal. No m'agrada aquest espectacle. Sincerament, considero que es tracta d'una pràctica medieval. Les societats avancen i considero molt positiva i oportuna la decisió que va aprovar aquesta setmana el legislatiu català. A més, vaig tenir la sort de poder estar present al Parlament. Crec que era un dia històric i que valia la pena estar-hi present.

La caverna mediàtica espanyola i messetària ha criticat molt la modificació de la llei de protecció dels animals que s'ha dut a terme. Malauradament, han posat sobre la taula temes identitaris i nacionalistes, quan sincerament considero que això no és el que s'ha aprovat. La protecció i el respecte pels animals sobrepassa qualsevol frontera. Per exemple, si les corrides de toros fossin una pràctica i tradició alemanyes o italianes, les definiria de la mateixa manera. El saber fer està per sobre de tot això. El problema ha estat que s'han deixat de banda els correbous. Doncs bé, jo aquesta tradició de les Terres de l'Ebre també l'eliminaria.

De moment, el PP ha anunciat que intentarà blindar, per llei, els toros, declarant-los fiesta de Interés Nacional. Per sort, el govern central ha anunciat que s'hi oposarà. Menys mal. Crec que els parlaments es mereixen una mica més de respecte. I els polítics haurien de ser els primers en respectar el que s'aprova a les càmeres legislatives, més quan es tracta d'una decisió que s'ha pres gràcies al treball d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va comportar el treball de 10.000 persones que van aconseguir reunir 180.000 firmes. Chapeau per al Parlament de Catalunya. Amb decisions així, em sento orgullós de ser català.

La setmana tràgica del PSC

2010-07-23T17:44:00.003+03:00

Definitivament, aquesta no ha estat la setmana del PSC. És més, m'atreviria a dir que ha estat la seva setmana tràgica. Malauradament, de nou el Partit dels Socialistes de Catalunya ha tornat a demostrar que, en realitat, està dirigit des de Madrid. Una vegada més, els socialistes catalanans han actuat oblidant-se d'una ciutadania de Catalunya que, en les eleccions del març del 2008, els va donar els seus millors resultats de la seva història. Els 25 diputats coordinats pel reusenc Francesc Vallès han prioritzat, una vegada més, els interesos del PSOE, deixant en un no res l'acord de resolució que fa pocs dies van aprovar, inextremis, les forces catalanistes del Parlament de Catalunya.

Doncs bé, en un nou exercici de poca ètica catalanista, el bloc socialista va tornar a posar per davant les necessitats de José Luis Rodríguez Zapatero, deixant en un no res la multitudinària manifestació 'Som una Nació, Nosaltres Decidim'. Lamentablement, es tracta d'una manera d'actuar que era d'esperar, més quan la pròpia darrera cap de llista del PSC a les Eleccions Generals, Carme Chacón, va dir que estava contenta amb la sentència del Tribunal Constitucional. Lamentable. Crec que, fins que el PSC no tingui un grup propi a les Corts Generals, el que hauríem de fer és anomenar-los PSOEC...

La mala notícia de la setmana, però, va arribar ahir, quan el ministre de Fomento, José Blanco, va anunciar que es paralitza la construcció del tram de l'autovia A-27 entre Valls i Montblanc. I aquí va arribar l'exercici de cinisme de Francesc Vallès, qui va dir, en una nota de premsa, que "Tarragona ha sortit ben parada de la retallada". Però com es pot tenir tanta barra!!! Això és tenir sensibilitat amb el territori? Amb quina cara anirà ara el polític socialista a l'Alt Camp i la Conca de Barberà? A més, Vallès va proposar que la futura autovia s'acabi amb recursos privats. Realment, creu que ara és el millor moment per proposar això? Increïble.

Finalment, per acabar amb aquests dies negres dels socialistes, em referiré a un tema local. El President de la Generalitat, José Montilla, va ser ahir a Tarragona per proposar a Xavier Sabaté que torni a encapçalar les llistes socialistes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El màxim dirigent e l'administració catalana va venir a la ciutat però, davant de la premsa, no va acceptar preguntes. Llavors, per què ens convoquen? És trist que un partit que té en la transparència i la proximitat una de les seves senyes d'identitat actuï així. Tot plegat, em sembla lamentable i el que hauríem de fer els mitjans de comunicació és no cobrir actes on no s'acceptin preguntes. Per dignitat professional.

Ja només tenim un camí: la independència

2010-07-11T00:05:00.003+03:00

Més d'un milió de persones han participat aquesta tarda a la ciutat de Barcelona a la manifestació per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Es tracta de la concentració més gran de la història feta mai a terres catalanes, que deixa clara l'oposició del poble català cap al text elaborat pels deu magistrats del desprestigiat tribunal.

Ha estat una manifestació que passarà a la història. No s'ha hagut de lamentar cap mena d'incident, convertint-se en un exemple de civisme. Al llarg de l'acte, organitzat per Òmnium Cultural, s'han pogut veure un gran nombre de banderes i pancartes contràries als decrets de nova planta del segle XXI que ha dictat el Tribunal Constitucional. El poble, doncs, ha parlat. I ho ha fet d'una manera més que contundent. L'Estat de les autonomies ha fracassat. Ha arribat l'hora de prendre un nou camí, i aquest no pot ser d'altre que el de la independència.

El document del TC posa en dubte la immersió lingüística, resta bona part de l'autogovern que hauria de tenir una Comunitat Autònoma en un Estat federal, impedeix dur a terme la nova ordenació territorial de Catalunya en vegueries, situa la llengua castellana a la mateixa alçada que la catalana, diu que l'Estat espanyol tant sols té una única "i indisoluble nació". És lamentable. Es tracta de tot un atac contra la dignitat de Catalunya. El nostre país té dret a decidir què vol ser i cap a on vol anar.

En el ple municipal d'ahir, des del Partit Popular es va afirmar que la sentència de l'Estatut salva la capitalitat de Tarragona. Doncs us dic una cosa. Prefereixo una Tarragona quen sigui seu institucional d'una vegueria d'una Catalunya independent, que no pas ser una capital de província d'un trist Estat que es diu Espanya.

CiU: Canvis pensant en el 2015

2010-07-07T00:26:00.004+03:00

El grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona es troba en plena fase de transició. La setmana passada, el portaveu i candidat al 2007 de la formació nacionalista, Joan Aregio, va anunciar que no repetirà com a número u de la coalició, deixant aquest lloc a Victòria Forns, que la podeu veure en la foto feta per Notícies TGN. Era un secret a veus que Aregio no seria l'adversari de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) de cara als comicis del proper mes de maig. Era de domini públic, a més, que per ocupar el seu lloc hi havia dos candidats: la mateixa Forns i Jordi Sendra. Al final, Forns ha estat l'escollida. El que no estava previst, en canvi, era el moment en el qual s'ha dut a terme el canvi.

Personalment, llegeixo aquest canvi com una aposta de futur. Crec que CiU de Tarragona no està pensant en el 2011, sinó en el 2015. En aquest sentit, és curiós que aquest canvi s'hagi realitzat pocs dies després de l'aparició de les primeres enquestes electorals, les quals mantenien els mals resultats per a Convergència, otorgant-li els mateixos 8 regidors que té actualment. Crec que aquesta ha estat, precisament, la gota que ha fet vessar el got ja que, contràriament, les enquestes situen al PSC a les portes de la majoria absoluta i donen uns excel·lents resultats per al PP, que podria aconseguir el cinquè regidor en detriment d'ERC. Aregio ha llegit entre línies i ha detectat que el millor per CiU és un rentat de cara i sang nova. És una decisió que l'honora i que no tothom seria capaç de prendre. Chapeau.

D'en Joan Aregio tant sols en puc escriure bones paraules. Crec que és un d'aquells polítics que honora, precisament, a la política. No ha tingut mai cap problema a enfrontar-se al seu partit per defensar Tarragona. A més, sempre sap del que parla, domina els temes i coneix perfectament la ciutat. El conec de fa diversos anys i mai he tingut cap mena de problema amb ell. És educat, correcte de tracte i treballador. L'únic problema? Ho va dir ell mateix: és un mal candidat, més, al costat de Ballesteros, que és un gran alcaldable. A ell, en canvi, no li agrada "fer el paperina" en determinats actes. No es troba còmode fent campanya i al 2007 va pagar el fet de ser el relleu de Joan Miquel Nadal. La gent l'associa a l'anterior alcalde, sobretot amb els "marrons" del passat. A més, Nadal tampoc el va ajudar massa durant les últimes eleccions... Et trobarem a faltar, Joan.

Comencem malament, Sandro

2010-07-05T20:35:00.003+03:00

Seré clar. No m'estan agradant gens les primeres decisions que està prenent el nou president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell. En el seu primer dia va revocar la presidència d'honor de Johan Cruyff i va presentar la querella contra Joan Laporta. A més, avui ha viatjat a Extremadura a demanar perdó en nom de la institució al president d'aquella comunitat autònoma, Guillermo Fernández Vara.

Crec que el comú denominador de totes aquestes decisions és la venjança. No em puc ni imaginar el ridícul a nivell mundial que ha fet el Barça deixant sense efecte el càrrec de l'astre holandès, un dels millors jugadors i entrenadors que ha tingut l'entitat en tota la seva història. M'és difícil de creure que això pogués passar a Alemania amb Franz beckenbauer. Això és manera de tractar als mites? A més, amb aquesta decisió la única cosa que s'està aconseguint és dividir de nou els barcelonistes enre cruyfistes i no cruyfistes.

D'altra banda, al llarg dels darrers anys s'ha acusat a Joan Laporta d'utilitzar el club per fer política. Personalment, considero que no ho ha fet. Com diu ell, fer país no és fer política, ja que ell no s'ha decantat per cap partit polític. Això sí, s'ha declarat independentista, un fet que ha fet molt de mal a la caverna mediàtica de la Meseta. I jo ara em pregunto, ¿la visita de Rosell a Extremadura no és fer política? És lamentable que Rosell vulgui humiliar al seu antecessor d'aquesta manera. Això és indigne d'un president del Barça. Comencem malament, Sandro.

Catalunya és una nació!

2010-06-28T22:10:00.003+03:00

El Tribunal Constitucional ha dictat avui sentència. El desprestigiat tribunal ha anul·lat 14 articles del document aprovat per referèndum del poble català al juny del 2006 i, el que és més greu, en reinterpreta uns 30. L'òrgan encapçalat per Maria Emília Casas ha necessitat quatre anys per carregar-se tot el referent a l'ús prioritari del català a les administracions públiques. Així mateix, el Constitucional deixa clar que el terme "nació" que surt al preàmbul "no és vinculant", i recorda "la indissoluble unitat nacional d'Espanya". El PP havia demanat l'anul·lació de 114 articles.

Estic bastant d'acord amb el President Montilla. El Tribunal ha estat més centrat en dictar sentència i no en fer justícia. És un tribunal completament desprestigiat, que està fora de mandat i que s'hauria d'haver declarat incompetent. Com és possible que aquestes 10 persones puguin passar per sobre del que ha votat el Parlament de Catalunya, les Corts Generals de Madrid i que ha refrendat el poble de Catalunya? Que ens estan dient, que el Congrés aprova lleis inconstitucionals? D'altra banda, com pot ser que ara es considerin inconstitucionals coses que sí que eren constitucionals a l'Estatut de 1979? Això no és una contradicció?

La veritat és que era bastant d'esperar que el tribunal dictés una sentència com aquesta. Ara, el que em vé al cap és que si 35 anys després de la mort de Franco encara estem així, potser és que la tant idealitzada transició política no es va fer tant bé com ens volen fer creure. És increïble que un tribunal estigui tant polititzat com aquest. No pot ser que tothom sàpiga que hi ha unas magistrats conservadors i uns d'altres de, teòricament, progressistes.

Sincerament, estic bastant d'acord amb el que ha dit avui Joan Puigcercós. Catalunya ja no té cabuda a l'Estat espanyol. La voluntat sobiranista i d'un major autogovern necessiten d'una nova realitat, que està clar que no pot adaptar-se a la realitat social espanyola. El camí ha de ser la independència, perquè avui ha quedat clar que l'Estat de les autonomies ha fracassat. Catalunya és una nació, agradi o no a Madrid.

Rosell, president

2010-06-13T22:15:00.002+03:00

Sandro Rosell s'ha convertit avui en el nou president del Futbol Club Barcelona. El guanyador de les eleccions s'ha imposat amb un total del 62% dels vots, confirmant d'aquesta manera els pronòstics que, des d'un bon inici, el situaven com a gran favorit per rellevar a Joan Laporta. Està clar que el soci blaugrana ha premiat la solidesa de la candidatura.

Fent un primer i ràpid anàlisi, cal destacar que la cara dels resultats és Agustí Benedito, mentre que les creu són Marc Ingla i Jaume Ferrer. El primer, desconegut per la gran majoria dels electors i aficionats, ha trencat tots els pronòstics i ha acabat en la segona posició, amb un 15% dels suports. Chapeau, doncs, per a una opció per a la qual gairebé ningú apostava fa tant sols un mes.

Tema a part es mereixen els fracassos en majúscules d'Ingla i Ferrer, els dos candidats continuïstes. els dos s'han dedicat a desprestigiar l'opció de Rosell, i pràcticament no han explicat el seu projecte. S'han dedicat a anar contra el líder de les enquestes i han descuidat al soci. Ha estat una pèssima decisió, ja que han demostrat patir Rosellitis.

Veient els resultats, cal destacar la gran participació, així com que els vots de Rosell coincideixen amb el 62% dels vots en contra que va rebre Joan Laporta en la moció de censura del 2008. Està clar, doncs, que el soci blaugrana ha optat pel trencament, ja que al 62% de Rosell cal sumar-li el 15% de Benedito. Tres de cada quatre electors han exercit un vot de càstig a l'actual directiva.

A mi, però, Rosell m'haurà de convèncer. La meva opció hagués estat Marc Ingla o Agustí Benedito. A partir de demà, doncs, comença el futur del nou Barça. Des d'avui, doncs, ja es pot començar a parlar del duel Soriano-Rosell del 2016.

Escriuré un llibre!

2010-06-10T18:07:00.002+03:00

Us anuncio que, al llarg dels propers mesos, escriuré el llibre sobre la carrera esportiva de Berni Álvarez, el millor jugador de bàsquet que ha donat mai la pedrera de les nostres comarques. L'editarà Cossetània i està previst que surti a la venta el proper mes de gener. Durant les properes setmanes us aniré informant sobre les novetats. De moment, jo i en Berni ja "ens hem posat mans a la feina".

La veritat és que estic molt satisfet, ja que no cada dia es pot escriure el llibre del que ha estat el teu ídol d'infància. Tinc molt presents encara aquells partits al pavelló Sant Jordi quan el CBT militava a la Primera Nacional. Álvarez, amb Tombas, Martí, Torrabias i companyia van ser els culpables que s'iniciés la meva passió per l'esport de la cistella, que encara avui perdura.

Vaig conèixer a en Berni l'any 2004, quan va tornar al CBT i el quadre blau es va classificar per disputar les eliminatòries d'ascens a la Lliga ACB. Ara tenim una molt bona relació que, espero, es materialitzi amb un bon llibre, el primer que escriuré. Ale jacta est.

Seguiré un any més al Nàstic

2010-05-31T00:30:00.002+03:00

La propera temporada continuaré al Gimnàstic de Tarragona. La bona temporada realitzada, juntament amb el gran ambient que es respira al vestidor, han fet que hagi decidit seguir al quadre grana en la campanya del seu debut a la Segona Catalana. De fet, dels 12 integrants de l'equip de l'ascens, 9 ja han dit que seguiran l'any vinent, mentre que n'hi ha un que s'ho està pensant. Només dos jugadors no continuaran.

Estic segur que si aquestes dues baixes es cobreixen bé tindrem equip per estar a la zona tranquila de la nova categoria. El més important, a més, és que amb tota probabilitat també renovarà el tècnic, Pedro López.

Ja han confirmat la seva continuïtat David Marquès, David del Castillo, Xavi Teixidó, Ignasi Fernández, Jordi Bonastre, Rubén Gómez, Rubén Fernández i Albert Garcia, a banda de jo mateix. S'ho està pensant el Lluís Escrichs i seran baixa Sancho Barbod i Issac Fau.

L'any vinent tant sols hi haurà dos representants de Tarragona a la Segona catalana, que serem el Nàstic i el Calafell. Per cert, a nivell personal he acabat la primera temporada al Nàstic amb uns promitjos de 8,6 punts en 24 minuts de joc per partit.

Berni Álvarez, ho deixa un dels grans

2010-05-16T19:02:00.002+03:00

Berni Álvarez ha anunciat aquesta setmana que deixa la pràctica professional del bàsquet. D'aquesta manera, es despedeix el jugador més important que ha tingut mai la província de Tarragona, tenint en compte que Jordi Villacampa (que va néixer a Reus), va marxar de Falset quan tenia dos anys.

L'escorta ha marcat una època a Tarragona. Capaç de trencar un partit amb una ratxa de triples impressionant, Berni és un d'aquells jugadors que pot fer aixecar del seient als espectadors. Sorgit de les categories inferiors de La Salle Tarragona, Berni va jugar al CBT fins l'any 1995. Posteriormente, va passar al Pamesa de València, club on s'hi va estar fins l'any 2001, quan va fitxar pel Caprabo Lleida. Va tornar a Tarragona al 2004, quan s'hi va estar fins al 2007, per tornar una temporada a la Terra Ferma. Finalment, al 2008 va firmar de nou pel CBT per retirar-se enguany.

D'en Berni en tinc grans records. He de reconèixer que a mi m'agradava més el base Jordi Tombas. Encara recordo la temporada 1994/95, quan el quadre blau va estar a punt de pujar a l'ACB amb un conjunt format per Artur Martí, Òscar Torrabias, Berni, Jordi Tombas, Evaristo Blázquez, Rose Wallace, Paco Borrell, Aparicio... Només un pèssim sistema de competició va apartar a aquell equip de la màxima categoria. Recordo que jo, que llavors tenia 13 anys, era una dels habituals cada dos diumenges al pavelló Sant Jordi. Amb els anys he anat valorant la feina de l'escorta, fins a l'extrem de treure'm el barret. Un jugador que ha disputat vuit temporades la Lliga ACB ha de ser un gran jugador.

Com a periodista, vaig conèixer a Berni Álvarez la temporada 2004/05, amb Salva Maldonado a la banqueta del CBT. Llavors, jo tenia 23 anys i estava treballant al diari gratuït Més Tarragona. A final de temporada, el CBT es va classificar en la setena posició de la classificació, un fet que va comportar que, deu anys després, els blaus disputessin els play-off d'ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal. Per això, vaig decidir fer un reportatge sobre aquella fita. Vaig trucar-lo i recordo que vam parlar una llarga estona sobre les diferències entre 1995 i el 2005. Recordo que anava com boig buscant una fotografia d'aquella temporada i el Berni em va dir "crec que en tinc una, te la busco i truca'm d'aquí una estona". Així ho vaig fer, i em va contestar: "N'he trobat dues, si vols quedem d'aquí a mitja hora a Correus i te les deixo". I així va ser. La veritat és que és un dels reportatges que més orgullós estic d'haver fet. Encara el guardo. Moltes gràcies per tot, Berni!!!

El 'Cas Llort'

2010-05-13T13:23:00.002+03:00

Al llarg de les darreres setmanes hem viscut el 'Cas Llort'. Per resumir-ho bastant, es tracta d'una plaça de gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona que el consistori volia que fós per a l'ex director general d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, el tarragoní Joan Llort. Per això, la corporació local volia convocar un concurs restringit, el guanyador del qual (segurament el propi Llort) cobraria 123.534 euros anuals. En sortir la notícia als mitjans de comunicació, Llort ha declinat l'oferta de l'administració municipal, motiu pel qual ara s'ha postposat el concurs. Tot plegat, lamentable, tot i que es tracta d'un gest que honora a l'arquitecte.

La veritat és que tot plegat és bastant decepcionant. Des del 'Diari de Tarragona' no hem posat mai en dubte la vàlua professional de Llort. Està clar que és un dels urbanistes de referència de Catalunya, però d'aquí a dir que és el "Messi" i el "número 1" hi ha un abisme. Un representant polític no pot fer, de cap manera, aquestes declaracions públiques, ja que està posant de manifest que es tractava d'una plaça feta a dit. Si Llort és el número 1 (que estaria per veure), no hauria de tenir cap mena de problema per guanyar un concurs amb altres competidors. Nosaltres no hem dubtat mai de la seva capacitat, si a cas qui sí que ho ha fet és el propi consistori, preparant-li la plaça.

La pregunta que em faig, però, és perquè es diu que és el número 1. S'han fet unes olimpiades o competicions d'Urbanisme? Com es pot afirmar que algú és el millor en alguna cosa? Qui és el millor economista del país? i el millor periodista? I el millor en serveis socials? i el millor en seguretat ciutadana? Es pot estar d'acord que Joan Llort seria un gran fitxatge, però crec que en l'administració públic el fi no justifica els mitjans, i en aquest cas les coses s'han fet molt malament. Si Llort no ve a Tarragona no serà per culpa del 'Diari', sinó del propi Ajuntament.

Victòria a Reus (71-79) i... ascens!!!

2010-05-12T20:51:00.002+03:00

Ja som equip de Segona Catalana!!! Dissabte passat vam aconseguir la victòria a la pista del Pare Manyanet (71-79) i hem acabat en la segona posició de la classificació, amb un balanç de 22-8, només superats pel Calafell. Després d'una temporada complicada, on vam començar amb tres derrotes consecutives, al final hem assolit un just ascens que fa justícia al gran treball realitzat per tots els components de l'equip.

Del partit de la darrera setmana destacar els nervis, la tensió i la concentració que vam demostrar en tot moment. Després d'un bon inici (12-20), els locals van reaccionar, posant a prova els nostres nervis. Al descans, 38-41. Al tercer quart vam viure els nostres pitjos minuts, arribant a anar sis punts per sota (54-48) després d'un parcial de 16-7. Fins al final, però, l'encert en els tirs lliures i la tensió local ens va permetre capgirar el resultat, sumar el triomf i aconseguir la victòria final. A nivell personal, vaig anotar 10 punts, vaig capturar 7 rebots i vaig repartir 3 assistències en els 28 minuts que vaig jugar.

Des d'aquestes línies m'agradaria felicitar a tots els integrants de l'equip: 12 jugadors: David Marquès, Jordi Bonastre, Ignasi Fernández, David de la Cruz, Rubén Fernández, Xavier Teixidó, David del Castillo, Albert Garcia, Isaac Fau, Rubén Gómez, Sancho Barbod i Lluís Escrics; als assistents, Esther Neila, Gerard Ciurana i Carlos Méndez; al delegat Lluís Labrador i al fisioterapeuta, Rafel Casellas.

Ja fa quatre anys

2010-05-04T01:01:00.001+03:00

Avui fa quatre anys que la meva mare va posar fi a una llarga enfermetat i se'n va anar per sempre. No t'oblidaré mai, mama.

Victòria davant el Castellbisbal B (85-65) però l'ascens haurà d'esperar una setmana

2010-05-03T00:26:00.004+03:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet va derrotar dissabte al Castellbisbal B per un clar 85-65 però haurà d'esperar una setmana per celebrar l'ascens directe a la Segona Catalana. El triomf del Sitges B a la pista de La Selva B (59-71) provoca que els grana hagin de guanyar en la darrera setmana a la pista del Pare Manyanet per aconseguir la segona posició. En cas de derrota, els tarragonins haurien d'esperar una desfeta dels del Garraf enfront el Cervelló. De totes maneres, el Nàstic ja té garantida la tercera posició final, que obligaria a jugar una fase d'ascens a vida o mort, on només pujarà un dels vuit participants.

De l'encontre d'aquesta setmana destacar que els grana van disputar un dels millors partits de l'any. Sortint molt concentrats, els locals van agafar de seguida aventatge en el marcador, amb un 19-5 en el minut 5. Mica a mica, els visitants van reaccionar, situant-se a vuit punts en el descans (39-31). A l'inici de la represa el Castellbisbal B es va situar a només sis punts (43-37), però el major ritme defensiu va permetre als locals mantenir la renta i guanyar d'una manera més que solvent. Amb aquest triomf, els grana finalitzen la temporada com a locals, havent acreditat 12 victòries i 3 derrotes al pavelló de la Budallera.

A nivell personal, vaig anotar 18 punts i vaig repartir 5 assistències en els 27 minuts que vaig jugar. Aquí podeu veure l'estadística del partit. La propera setmana es posa el punt i final a la fase regular. Actualment, el Nàstic està en la segona posició amb un balanç de 21 triomfs i 8 desfetes.

Amb un peu a Segona!!!

2010-04-26T13:00:00.003+03:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet va aconseguir ahir una important i trascendental victòria a la pista del Corbera de Llobregat per 71-83. El conjunt grana es va endur un triomf davant un rival directe per aconseguir l'ascens de categoria, en un pavelló ple a vessar. Va ser un d'aquells encontres que a qualsevol jugador li encanta jugar.

La veritat és que es notava la trascendència de l'encontre. Des del primer moment vam sortir molt concentrats, anant sempre per endavant en el marcador. Ben aviat vam obrir les primeres escletxes. El ritme, sobretot a la primera meitat, va ser molt intens, amb una forta defensa i una lluita constant. Al descans, l'electrònic reflexava un 40-45.

A la represa vam aconseguir la màxima renta en el minut 25, amb un 42-56. Acte seguit, però, els locals van reaccionar, situant-se amb un 62-65 en el minut 32. Fins al final, però, el domini en el joc interior i la major calma ens van permetre sumar un triomf que ens deixa a les portes de l'ascens. Si dissabte vinent guanyem a casa al Castellbisbal B i el Sitges B perd a la pista de la Selva B ja serem nou equip de Segona Catalana. Aquí podeu veure la classificació.

A nivell personal vaig realitzar un bon partit, anotant 14 punts en 27 minuts de joc, inclosos 4 triples. Aquí podeu veure l'estadística del partit.

Això és política d'austeritat?

2010-04-21T00:21:00.003+03:00

L'actor John Malkovich ha estat aquesta setmana el gran protagonista de la política municipal de Tarragona. Malgrat que l'equip de govern ho ha desmentit públicament, el cert és que la visita de l'artista costarà a l'Ajuntament de Tarragona la gens menyspreable xifra de 340.000 euros: 230.000 de caché i 110.000 de producció.

La regidora de Cultura, Carme Crespo (PSC), s'ha negat reiteradament a dir la quantitat que es pagarà per la visita d'aquest 'crack mediàtic'. Això, al meu entendre, confirma la notícia que vam publicar dissabte al 'Diari'. Si es fa un desmentit, la primera norma és donar la dada certa. Si no, no serveix per a res.

Personalment, m'ha semblat molt lamentable l'actitud que ha mostrat l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros en tota aquesta qüestió. El màxim representant municipal recorda cada vegada més al seu antecessor (Joan Miquel Nadal) i, amb una actitud que encara no se li havia vist, ha afirmat que "Tarragona no fa una política cultural pueblerina". Ballesteros ha afirmat, a més, que si "tenim la ocasió de tornar a portar a una primera figura com aquesta, ho farem". La pregunta és: Això es farà a qualsevol preu?

Em sorprèn que Ballesteros faci aquestes declaracions després d'anunciar públicament que portaria a terme una política d'austeritat. Primer es va congelar el sou dels regidors, després va anul·lar diversos actes (com el sopar de Santa Tecla o amb els periodistes), després va anunciar que rebaixaria un 15% el consum d'electricitat i de telèfon dels funcionaris municipals...

Recordo que des del mes de setembre del 2007 l'alcalde s'ha queixat reiteradament del finançament de les administracions locals. Actualment, l'Ajuntament de Tarragona té un deute de 143 milions d'euros, és a dir, de més de mil euros per habitant. La corporació local paga a una mitjana de 64 dies a les seves empreses proveedores, quan fa un any ho feia a 49, i a partir del 2012 serà obligatori per llei fer-ho a 30. Crec que les finances municipals no estan tant sanes com per gastar-se 340.000 euros per una obra que amb prous feines podrà veure el 0,5% dels ciutadans. Hem de recordar que la ciutat té unes 10.000 persones en situació d'atur?

El que més m'ha fet enfadar, però, ha estat que l'alcalde ha trucat al director del 'Diari' per queixar-se de la notícia. No crec que aquesta hagi de ser la prioritat de la màxima institució de Tarragona. A més, encara no m'explico com l'equip de govern sabia divendres que publicaríem la notícia l'endemà. Nosaltres ho havíem dit a molt poca gent, precisament, per no aixecar rumors.

No hi ha dret

2010-04-13T01:07:00.002+03:00

Ahir vam perdre a la pista de La Palma per 73-62. Del rival, res a dir. El que m'indigna és que hi ha àrbitres que et fan perdre les ganes de jugar a bàsquet. En vint anys que porto jugant a l'esport de la cistella, mai m'havia trobat amb un arbitratge tant lamentable, escandalós, provocador i de poc nivell. Va ser, senzillament, increïble.

Va ser un partit d'allò més normal, de fet he jugat mil encontres molt més durs que el d'ahir. Tot i això, ens van matxacar a faltes. Només us diré que, sent 10 jugadors, vam acabar quatre en pista, ens van assenyalar cinc tècniques, quatre anti esportives i ens van desqualificar a un jugador.

El pitjor, a més, va ser l'actitud completament xulesca i mal educada dels dos individus. El que em sap més greu és que, nosaltres els jugadors, entrenem tres vegades per setmana sense cobrar absolutament res, és més, paguem 300 euros l'any i nosaltres mateixos ens paguem els peatges i la gasolina dels desplaçaments, mentre que els senyors col·legiats cobren per fer la seva feina. La veritat és que és desolador perdre una tarda de diumenge perquè t'humiliïn d'aquesta manera.

Actuacions així em fan replantejar la meva continuïtat en el món del bàsquet. M'agafen ganes de deixar-ho. Ja veurem que faig.

Un gran llibre

2010-04-01T12:28:00.002+03:00

Ahir a la nit vaig acabar de llegir el llibre "Se sabrà tot", del periodista Xavier Bosch. La veritat és que es tracta d'una obra molt interessant que està molt ben escrita. Es fa molt amena de llegir i el fil argumental enganxa des del primer moment.

Dani Santacana, narra en primera persona la història d’un periodista que ha de deixar la seva feina de presentador d’un telenotícies sota amenaça d’acomiadament per passar a dirigir el tercer diari mes llegit del país, el Crònica. Es tracta d'un rotatiu del grup de comunicació Blanco, també propietari del mateix canal de televisió on estava abans i on mana un tauró del mon empresarial anomenat A B C, un personatge que està ben relacionat amb les altes esferes de la política.

De seguida el nou director se n'adona de la intenció del seu cap de dominar-lo, com si fos un titella, per afavorir els seus interessos personals i del seus amics, sota la amenaça de revelar un secret que sap que el Santacana amaga, una pressió a la que no sucumbirà per principis, mirant de revelar-se tan com li sigui possible.

En paral·lel, un dels millors periodistes del diari, el Senza, ha barrejat més del necessari la seva vida personal amb la professional investigant el desenvolupament de la xarxa d'Al Qaeda a Barcelona i les seves connexions amb un escàndol immobiliari.

Una nova eina de periodisme ciutadà

2010-03-30T14:52:00.004+03:00

El meu amic Xavi Cacho ha posat en funcionament la pàgina web Actualitat.eu. Es tracta d'una interessant eina de periodisme ciutadà, que repassa el dia a dia de les principals localitats de la demarcació.

La web consta de 8 seccions: Política, Societat, Esports, Cultura, Tendències, Personatges, Animalades i Opinió. A més, s'utilitza tant el format tradicional com la nova tecnologia audiovisual. Si voleu posar-se en contacte amb ells, ho podeu fer mitjançant el següent e-mail: nfo@actualitat.eu

Des d'aquest bloc desitjo molta sort a la web en aquesta nova aventura, ja que tot el que sigui augmentar la pluralitat informativa crec que és positiu. Jo, de moment, ja l'he posat a l'apartat de "favorits" del meu ordinador.

Pas de gegant cap a Segona Catalana!!!

2010-03-21T22:11:00.004+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha donat aquest cap de setmana un pas de gegant cap a la Segona Catalana. El quadre grana es va imposar ahir a la pista del Samà (56-63) i aconsegueix, d'aquesta manera, la setena victòria consecutiva. Els de Pedro López segueixen en la tercera posició de la classificació amb un bagatge de 18 triomfs i 6 derrotes.

El partit va ser molt dur. Jugat en una pista transversal, durant la primera meitat les defenses es van imposar clarament als atacs. Sense idees ofensives, el resultat del descans ho deia tot: 23-20.

A la segona meitat, però, els visitants van mostrar més encert exterior. Més intensos al darreres, els tarragonins van anar agafant, poc a poc, el ritme de l'enfrontament. Al final, la millor sang freda va permetre al Nàstic emportar-se la victòria de la pista del sisè classificat.

A nivell personal, vaig anotar 8 punts en 23 minuts. Aquí podeu veure l'estadística del partit.

Sisena victòria seguida! Nàstic 64-58 Tortosa

2010-03-15T00:21:00.005+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha sumat aquesta tarda la sisena victòria consecutiva, després d'imposar-se al Cantaires de Tortosa per un ajustat 64-58. Amb aquest triomf, els grana empaten amb el Corbera en la segona posició de la classificació, acreditant un bagatge de 17 victòries i sis derrotes, quan tant sols falten set jornades per acabar la fase regular. A més, els de Pedro López ja són el millor equip de la segona volta, amb un parcial de set triomfs i una sola desfeta en aquest tram de temporada. Aquí podeu veure la classificació.

El d'avui ha estat el típic partit d'aquesta temporada. Molt igualat, l'encontre no s'ha decidit fins als segons finals, quan l'encert en els tirs lliures ha estat clau perquè la victòria es quedés a Tarragona.

Al primer quart ells han estat els clars dominadors, agafant les primeres ventatges (2-8 i 10-13). A partir del segon parcial, però, hem mostrat molt major encert, arribant al descans amb una renda de 8 punts (41-33).

A la represa, però, ha tornat a tocar patir. Ens hem relaxat, donant masses facilitats en defensa. Al minut 30: 49-49. Els de l'Ebre, però, han tardat set minuts en anotar els seus primer punts en el darrer quart, un fet que ens ha permès obrir una petita escletxa: 54-49. Malgrat això, a falta d'un minut ells s'han situat a un sol punt: 56-55. L'encert final, però, ens ha donat la novena victòria seguida a casa.

A nivell personal, he anotat 5 punts en 20 minuts. A més, he agafat 3 rebots, he forçat dues faltes i he recuperat dues pilotes.

Victòria contra el Valls (68-64)

2010-03-08T01:19:00.003+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha derrotat aquest matí a l'AAEET Valls (68-64) i es consolida en la tercera posició del grup 7 de la Tercera Catalana. El quadre de Pedro López s'ha imposat gràcies a un gran darrer quart, després d'anar per sota en el marcador durant 36 minuts.

Els grana han sortit, per variar, malament, encaixant un 0-8 d'inici, una renda que s'ha ampliat fins als deu punts (3-13) en el minut 4. Al final del primer quart l'electrònic mostrava un preocupant 11-20. El domini en el rebot i la major intensitat defensiva han permès que els visitants marquessin el ritme del partit. Al segon quart s'ha seguit en la mateixa línea, si bé els locals han donat mostres de millora, arribant al descans tant sols sis punts per sota (23-29).

A la segona meitat els tarragonins han donat un pas endavant en defensa, tancant molt millor el rebot. Una zona press 2-2-1 acoplant posteriorment a una 2-3 ha creat bastants dubtes en els visitants. Al minut 30, el resultat era de 41-47. En els darrers minuts, l'encert exterior local ha estat determinant. Els grana s'han posat per primera vegada a dalt a falta de 4.20 per a la finalització, amb un 52-51. Posteriorment, dos triples seguits semblaven decidir l'enfrontament (58-51), però encara ha tocat patir una mica més, quan a falta de 10 segons els vallencs s'han situat a dos punts (66-64). Una falta antiesportiva, però, ha permès que la victòria es quedés a Tarragona.

D'aquesta manera, el Nàstic suma la vuitena victòria consecutiva com a local, situant-se en tercer lloc a la classificació amb un balanç de 16 victòries i 6 derrotes, a una del segon lloc (el Corbera) i a tres del líder (el Calafell). A nivell personal, avui he anotat 11 punts en 30 minuts.

Pérez es remet al franquisme per defensar el nom de l'aeroport

2010-03-01T21:04:00.004+02:00

Llegeixo a Delcamp.cat:"L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, s'ha remès aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per demostrar la denominació com a aeroport de Reus abans del 2001, en concret, durant els anys seixanta. Pérez ha rellegit el decret 2381/1965, publicat el 17 d'agost, i "especialment" ho ha "dedicat" a "tots aquells que rebusquen al BOE" -referint-se indirectament a la Cambra de Comerç de Tarragona. En el document consta l'aportació econòmica d'1.200.000 pessetes de la Diputació, i els ajuntaments de Tarragona, Reus i Vila-seca per a obres d'abalisament a l'aeroport de Reus. Segons Pérez, hi ha el "reconeixement explícit" que la infraestructura "és de Reus", i que a més, "hi vam posar diners".

Sincerament, trobo una mica trist que el màxim representant de la capital del Baix Camp hagi de recórrer a un document franquista per defensar que la infraestructura es digui "Aeroport de Reus". És més, llavors no es podia ni considerar com un aeroport, sinó que era un aeròdrom. Realment, sembla que els arguments reusencs comencen a ser cada vegada més febles. I és que com es va demostrar fa dues setmanes, el nom de l'aeroport fins l'any 2001 -casi tres dècades després de la mort del dictador- va comptar amb el terme "Tarragona" en la seva denominació oficial.

Clara victòria davant el cuer (90-53)

2010-02-28T18:23:00.003+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet no ha tingut massa feina per derrotar al darrer classificat, el Roquetes, per un clar 90-53. Els grana hem obert ràpidament una important escletxa en el marcador, imposant-nos sense cap mena de problema a un conjunt abocat al descens. La diferència final, 37 punts, ho diu tot.

A nivell personal, he anotat 5 punts en 20 minuts, mostrant una millora respecte a les meves últimes males actuacions. Ara, a la classificació, estem en la tercera posició, amb un balanç de 15 victòries i 6 derrotes. De moment, en la segona volta portem una ratxa de 5-1. Queden nou jornades per acabar la fase regular, i tenim 5 partits a casa i 4 fora. Amb set victòries més ens podríem assegurar la tercera plaça, que ens donaria dret a jugar la fase d'ascens. La recta final serà emocionant.

Victòria contra el líder!!! (61-60)

2010-02-14T22:03:00.003+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet va aconseguir ahir donar la sorpresa i va derrotar al totpoderós líder de la classificació, el Calafell, per un ajustat 61-60. El triomf local esva produir en la darrera acció de l'encontre, gràcies a una cistella en el darrer segon de Rubén Fernández.

Fins llavors, la igualtat va ser la tònica predominant de l'enfrontament. Els tarragonins van sortir molt concentrats, aconseguint una renda inicial d'11 a 6 en el minut 5. Llavors, però, els verd-i-blancs van reaccionar, marxant al descans cinc punts per sobre en el marcador (27-32). Els visitants feien valer el seu major físic per agafar deu rebots en atac en els primers vint minuts.

A la represa els de Calafell van aconseguir la seva major renda en el minut 26 (31-39). En aquell moment, però, els locals van començar a fer-se forts dins la zona, començant a carregar de faltes als pivots rivals. Poc a poc es va anar rebaixant la renda, fins que en el minut 37 el Nàstic va aconseguir 4 punts de marge (54-50) que semblava decidir l'encontre. Tot i això, el Calafell va reaccionar, situant-se per davant (59-60) fins a la darrera jugada, quan Fernández va decidir després d'una magistral assistència de David Marquès. Aquí podeu veure les imatges del partit.

A nivell personal, vaig anotar 5 punts en els 22 minuts que vaig jugar. Aquí podeu veure l'estadística del partit. Ara, a la classificació, ens consolidem en la quarta posició, amb un balanç de 13 victòries i 6 derrotes.

Ausàs al 'Diari'

2010-02-12T13:29:00.003+02:00

Dimarts passat vaig poder entrevistar al conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC). La trobada es va realitzar a les instal·lacions del 'Diari de Tarragona" i la vam fer el director, Josep Ramon Correal; la cap de secció de Tarragona; Raquel Sans; i jo mateix. Aquí a l'esquerra en podeu veure una fotografia del company Txema Morera.

La veritat és que es tractava d'una entrevista que ens va costar molt d'aconseguir. Sobretot la Raquel portava tres setmanes apretant al departament de premsa i semblava que mai acoseguiríem que el conseller ens pogués atendre. Però al final va arribar el dia. El primer que em va sorprendre va ser que el propi responsable autonòmic es va desplaçar fins a Tarragona i que, a més, va venir una mica abans i tot de l'hora pactada (les 16.30 hores). Ausàs es va estar fins les sis de la tarda a la seu del diari, en una entrevista que es va allargar per espai de 53 minuts i en la que va respondre a més de 30 preguntes. Li vam donar un cobriment de dues pàgines.

L'entrevista en si va anar molt bé. Va donar diversos titulars i no va evitar respondre cap qüestió. Personalment, no estic gens d'acord que el nom de la vegueria sigui "Camp de Tarragona" i que no hi hagi capitals sinó "Seus Institucionals", però la veritat és que és digne d'elogi que Ausàs dóni la cara a Tarragona. Crec, però, que encara queda molt de camí per recórrer perquè es reconegui la capitalitat única de la ciutat de Tarragona.

Victòria agònica enfront el Cervelló (75-71)

2010-02-08T00:28:00.003+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha derrotat aquesta tarda a la pròrroga al Cervelló per un ajustat (75-71). Ha estat un encontre on, realment, no hem estat a l'alçada, ja que el quadre de Barcelona es troba a la penúltima posició de la classificació.

Hem començat horrorosament malament. De fet, al minut 7 el marcador mostrava un preocupant 6-23 per als visitants. Sense encert ofensiu, i inoperants en defensa, els de Cervelló han marcat el ritme. Al final del primer quart hem "maquillat" el resultat, deixant-lo en un 14-26. Al segon periode hem millorat. Més intensos en defensa i jugant més en equip, hem retallat fins a situar-nos a només tres punts; 29-32.

A l'inici del tercer quart hem començat molt bé, amb un parcial de sortida de 9-0 que semblava que ens donava la iniciativa del matx: 38-32. Però res d'això. A falta de 12 segons per al final perdíem 55-58. Una inexplicable falta personal, però, quan faltaven cinc segons sobre un jugador nostre quan tirava un triple ens ha donat opció a tres tirs lliures que hem anotat. En la darrera possessió, ells han fallat un triple, i a la pròrroga.

En el temps extra hem anat sempre per endavant, aconseguint un triomf agònic que ens permet seguir a la zona alta, amb un balanç de 12 triomfs i 6 derrotes. A nivell personal, he anotat 12 punts, he donat 6 assistències i recuperat 3 pilotes, jugant 41 minuts. Respecte a les darreres jornades he començat a sentir sensacions positives. Espero que continuïn!!!

Derrota al camp de la Selva B (71-67)

2010-02-01T00:16:00.002+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha patit aquesta tarda una derrota a la pròrroga per un ajustat 71-67. Un pèssim inici de partit, amb un 21-11 al primer quart, ha marcat el ritme de l'enfrontament. Poc a poc hem anat retallant distàncies, arribant al descans amb un 33-28.

Al tercer quart hem seguit amb la remontada (44-42), i al darrer hem empatat a falta de tres segons, gràcies a un triple que forçava el temps afegit (58-58). En el temps extra, però, ells han estat millors.

A nivell personal, he anotat 3 punts, he capturat 4 rebots, donat 2 assitències i forçat 2 faltes. No estic gens satisfet, ja que m'està costant molt tornar a tenir el ritme que tenia abans de la lesió. He jugat 29 minuts.

Doncs si fós ciutadà d'Ascó... potser votaria sí al cementiri nuclear

2010-01-28T00:48:00.003+02:00

L'Ajuntament d'Ascó va aprovar ahir presentar la candidatura perquè la localitat de la Ribera d'Ebre aculli el cementiri, o dipòsit, nuclear de l'Estat espanyol. La població tarragonina competirà amb Yedra i Villar de Cañas, en una decisió polèmica, controvertida i que no compta amb el vist-i-plau de cap comunitat autònoma. Sense anar més lluny, el Parlament de Catalunya havia fet una resolució perquè cap poble català es presentés a la convocatòria. Malauradament, però, l'administració local no ha fet cap de la càmera legislativa catalana.

El cert és que el municipi que rebi aquesta instal·lació comptarà amb una inversió de 700 milions d'euros, a més d'ingressar 6 milions d'euros anuals. Sincerament, si jo visqués a Ascó o fós polític d'aquesta localitat, segurament votaria sí al cementiri. Per diverses raons.

Primer perquè és una ubicació a la que molts tècnics han donat el seu consentiment perquè s'hi construeixi aquest equipament. El segon motiu és que Ascó té una absoluta dependència de les centrals nuclears. Gràcies a això, un poble de 1.500 habitants compta amb un pressupost de 12 milions d'euros. Sense anar més lluny, Tarragona té 142.000 habitants i un pressupost de 200 milions d'euros.

Precisament, si Ascó té tanta dependència de les centrals nuclears és perquè la Generalitat de Catalunya ha estat incapaç d'atreure empreses a la zona. Quan es van construir les nuclears es va fer també un polígon industrial que s'ha quedat buit. No hi ha anat cap empresa. Ara, amb el cementiri nuclear, es veu un horitzó de futur.

A banda, trobo una irresponsabilitat que al 1974 es construís la primera central nuclear sense preveure un cementiri. Si es va fer un pla, s'hauria d'haver previst on deixar-hi els residus. En aquest sentit, Catalunya té tres centrals nuclears. Si s'ubica el cementiri aquí, a Catalunya, ja tindrem el problema resolt per si mai s'aconsegueix la independència d'Espanya. Si Catalunya rep aquesta instal·lació, les altres sis de l'Estat espanyol hauran de venir a deixar els seus residus aquí, pagant 50.000 euros diaris. Des del punt de vista del sobiranisme, doncs, crec que també seria important.

El que no m'ha agradat, però, de tot aquest procés és que no s'ha donat veu als veïns. Crec que el que s'hauria de fer o d'haver fet, és una consulta popular a tota la comarca. Estic convençut que hauria sortit que 'sí', ja que els pobles veïns d'Ascó també rebran compensacions econòmiques. D'aquesta manera, escoltant a la ciutadania, la decisió presa hauria estat molt més contrastada.

Victòria davant el Sitges B i guanyem l'average!!!

2010-01-25T01:15:00.002+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha aconseguit aquesta tarda una importantíssima victòria enfront el Sitges B, un rival directe de cara a l'ascens a la Segona Catalunya. El quadre grana s'ha imposat per un clar 56-45, guanyant, a més, el bàsquet average, ja que allí vam perdre de nou punts (85-76).

La veritat, però, és que no ha estat un triomf gens fàcil. Hem començat fatal (3-13), sent els del Garraf l'equip que ha portat el ritme del partit durant els primers 15 minuts. La millora, però, en defensa, ens ha permès arribar al descans només dos punts per sota (23-25).

A la segona part hem continuat anant per darrere, fins que a falta de vuit minuts ens hem posat per primera vegada al davant (41-40). A partir de llavors els visitants s'han enfonsat, quedant sense opcions en el tram final. La victòria té més mèrit, comptant que avui hem fet un lamentable 0/20 en llançaments triples.

A nivell personal no he jugat un bon partit. He sortit de titular, però no he anotat en 23 minuts. Com a mínim he repartit tres assistències, però la veritat és que des que em vaig lesionar encara no he recuperat el ritme. Ara, a la classificació, ens situem en la quarta posició, amb un balanç d'11 victòries i cinc derrotes. Això pinta bé.

Doncs jo sóc pro-Ferrando

2010-01-24T01:50:00.003+02:00

El Gimnàstic de Tarragona ha finalitzat avui la primera volta de la competició amb un ajustat triomf davant el Las Palmas per 2-1. Amb aquesta victòria, el quadre grana arriba a l'equador de la temporada amb un total de 32 punts, molt a prop de la zona d'ascens a la Primera Divisió.

Potser per esperit contradictori, potser perquè no conec personalment a Ferrando o potser perquè sóc de fàcil conformar, el cert és que considero que el que tenim és un gran entrenador per al Nàstic. Va arribar a mitja temporada 2007/08 amb un Nàstic immers de ple en la lluita per no baixar a Segona B. Aquí podeu veure el que vaig escriure quan va arribar al mes de gener del 2008. Doncs bé, ens va salvar cinc jornades abans d'acabar la temporada i l'any passat ens va permetre viure una de les campanyes més plàcides que recordem. Ja firmo repetir-la enguany.

Estic d'acord amb el que ha dit avui el tècnic grana. Fa dos anys, amb Javi López a la banqueta, el club grana comptava amb tres milions d'euros més de pressupost que no pas ara. En canvi, aquell equip va finalitzar la primera volta amb un total de 21 punts, és a dir, 11 menys dels que suma ara el conjunt del Nou Estadi. No sé perquè, però està clar que l'afició tarragonina s'ha tornat molt exigent. Massa. No som conscients que en els darrers seixanta anys hem estat quatre temporades a Primera, 10 o 12 a Segona A i la resta entre Segona B i Tercera. Ja no recordem els anys al pou a Segona B jugant contra l'Ontinyent, el Sant Andreu o l'Alcoià. Ara, en canvi, estem lluitant per estar entre els grans de la categoria de plata. De fet, portem més punts que l'any que vam pujar amb Luis César, però la gent no està contenta. Algun dia valorarem tot el que està fent Ferrando. Espero que es quedi molts anys.

SGAE: Busqueu 'ladrones' al Google... ja veureu quina sorpresa

2010-01-21T13:22:00.006+02:00

Llegeixo a la premsa que la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya (SGAE) volen cobrar a les perruqueries un cànon per la música que posen en aquests establiments. A més, dinou alcaldes del Ripollès han denunciat que agents de la SGAE els han volgut reclamar drets d'autor per la música que s'ha posat en actes populars, com ara festes majors, actuacions d'esbarts dansaires o "playback".

En concret, segons explica el diari La Vanguardia, la SGAE hauria reclamat els drets d'autor pels espectacles de les festes majors dels últims sis anys; exigiria 300 euros per l'actuació d'un esbart dansaire que hauria actuat amb música pròpia o hauria reclamat part dels diners d'un "playback" a Ripoll.

Només us plantejo que feu un exercici. Poseu-vos al google i busqueu la paraula "ladrones". Ja m'explicareu que us ha semblat el resultat...

Tarragona 2017: Canviar-ho tot perquè tot segueixi igual

2010-01-19T01:23:00.002+02:00

Divendres passat es va formar la comissió perquè la ciutat de Tarragona aconsegueixi ser la seu dels Jocs del Mediterrani de l'any 2017. Les notes destacades del nou òrgan són que s'incorporen el Comité Olímpico Español (COE), la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona... i que Mario Rigau continua com a president executiu. A més, i com a nota negativa, cal assenyalar que la tant demanada paritat brilla per la seva absència. I és que dels 15 membres, 14, sí 14! són homes. Només hi ha una sola dona: Theresa Zabell. Per no haver-hi, no hi ha ni l'Anna Pruna, que és la Secretària General de l'Esport.

Sincerament, no entenc com els màxims responsables de l'esport de l'Estat permeten que l'ex secretari general de la UGT a Tarragona segueixi en el càrrec. Es tracta d'un personatge que genera molts recels, i que ha ocasionat que tant Convergència i Unió com el Partit Popular hagin demanat la seva dimissió. Hi ha hagut denúncies públiques cap a la seva gestió, ha amenaçat amb querelles a polítics i a periodistes... En fi, no crec que sigui el millor candidat per liderar aquest projecte.

El fet, però, de criticar al president executiu no vol dir que estigui en contra que s'organitzi aquest event. Crec que es tracta d'una fita molt important per a la ciutat, que permetrà una transformació urbanística que no es donaria en tres dècades. Precisament, si es critica la gestió de Rigau és perquè es vol el millor per a la ciutat, i el millor per a la ciutat és que Rigau se'n vagi.

Victòria contra el Pare Manyanet (78-68)

2010-01-17T21:33:00.002+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet va finalitzar ahir la primera volta de la competició amb una treballada victòria enfront el Pare Manyanet de Reus per un ajustat 78-68. D'aquesta manera, el conjunt grana arriba a la meitat de la competició amb un esperançador balanç de 10 victòries i cinc derrotes, consolidant-se d'aquesta manera a la part alta de la classificació.

El partit d'ahir es va iniciar amb un conjunt reusenc que va ser qui va marcar el ritme al llarg dels set primers minuts. Ràpides transicions ofensives i una defensa pressionant van permetre als de la capital del Baix Camp aconseguir anar per davant en el marcador (8-9, 10-11 o 12-13). A partir de llavors el Nàstic va començar a tenir un major encert exterior, arribant al final del primer quart amb un 25-17. Al segon quart es van viure els millor moments locals. Dominant el joc interior, els grana van marxar als vestidors amb un clar aventatge de 15 punts: 49-34.

A la segona meitat, però, els visitants van reaccionar. Amb un parcial de sortida de 0-9, els de Reus es van situar amb un 49-43 a l'electrònic. Fins al final, la renda es va mantenir estable, fins que al final els tarragonins van fer-se amb el triomf final.

A nivell personal, vaig tornar a sortir en el cinc inicial, anotant 7 punts, repartint dues assistències i robant dues pilotes en 27 minuts de joc.

Tarragona 2017 i... Barcelona 2022

2010-01-13T20:12:00.004+02:00

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciat que la ciutat de Barcelona presentarà la seva candidatura als Jocs Olímpics d'hivern de l'any 2022 amb la denominació Barcelona-Pirineus. En roda de premsa al Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona, l'alcalde ha assegurat que la capital catalana "té moltes possibilitats" d'aconseguir la candidatura de l'any 2022, que es faria entre Barcelona i les estacions d'esquí del Pirineu català. Hereu ha indicat que Barcelona vol "reviure el somni olímpic" i que la ciutat "està preparada i té experiència" per "aconseguir-ho".

La veritat és que considero que es tracta d'una gran iniciativa, que il·lusiona als ciutadans de Catalunya. A diferència d'altres persones, no crec que sigui una "fantasmada" que una ciutat mediterrànea pugui organitzar uns jocs d'hivern. La primera gran ciutat que va albergar uns jocs va ser Torí, l'any 2006. La capital del Piemont va ser la primera prova de foc per al Comitè Olímpic Internacional que va donar una olimpíada d'hivern a una ciutat que tenia els complexos hivernals en un radi superior als 100 quilòmetres i a gairebé dues hores de la ciutat. Temps real i no el que apareixia en el programa, com, per exemple, quan s'assenyalava que de Torí a Sestriere, seu de les proves d'esquí d'alpí, s'hi podia anar en 50 minuts, quan realment es triga com a mínim 1 hora i 45 minuts.

A Vancouver, seu aquest febrer dels Jocs d'hivern, les distàncies encara són més grans que a Torí. Per exemple, traslladar-se fins a Whistler, seu de l'esquí alpí, són pràcticament dues hores de viatge, això sí, per l'autopista 99, una de les més boniques del món. Són poc més de 150 quilometres. A més, m'agradaria recordar que la província de Barcelona toca amb el Pirineu.

Aquest anunci d'Hereu, a qui vaig poder entrevistar el mes de novembre passat, coincideix amb l'anunci que el president executiu de Tarragona 2017 continuarà al càrrec amb la constitució del nou comité de candidatura. Això, però, ja es mereix una reflexió en el següent 'post'...

Comencem l'any amb una derrota (67-52)

2010-01-10T17:22:00.002+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha començat l'any amb una merescuda derrota a la pista del Castellbisbal B per un clar 67-52. La veritat és que ha estat un partit per oblidar, on durant tot un encontre hem anat per darrere en el marcador. Malgrat això, hem tingut opcions de victòria fins al minut 37, quan l'electrònic marcava un 54-48. Ha estat llavors quan un parcial de 8-0 ha deixat l'enfrontament vist per sentència (62-48).

No és perquè serveixi d'excusa, però la veritat és que hem disputat el partit "sota mínims": Tres baixes i només nou jugadors disponibles, un dels quals era jo, que en un mes tant sols havia pogut realitzar un sol entrenament. Amb tot, he hagut de disputar bastants més minuts dels que m'hauria tocat, ja que un company s'ha torçat el tormell. En total, he jugat 25 minuts, anotant 8 punts.

El Codi Da Vinci i l'Opus Dei

2010-01-07T14:00:00.003+02:00

Fa pocs dies em vaig acabar de llegir el llibre de Juan Manuel Mora "La Iglésia, el Opus Dei y el Código Da Vinci. Un caso de comunicación global" que m'ha deixat el cap de premsa del PP a Tarragona, Frederic Recasens. La veritat és que es tracta d'una obra molt interessant, sobretot per als estudiants de comunicació política i institucional com jo. Al llarg del text, Mora explica com l'Opus Dei va reaccionar comunicativament davant el "terratrèmol" que va suposar, primer, el llibre de Dan Brown i, posteriorment, la seva arribada a la gran pantalla.

El Codi Da Vinci ja ha venut més de 80 milions d'exemplars i la pel·lícula ha batut récods de recaptació. A mi, personalment, va ser un llibre que em va agradar bastant, si bé és cert que el film no va cobrir les expectatives que m'havia creat. Tot i això, crec que és una cinta entretinguda que, com passa en moltes d'altres creacions basades en algun llibre, rep crítiques, ja que quan es llegeix una novel·la cadascú se la imagina a la seva manera.

Els qui em coneixeu sabeu que no sóc, precisament, massa creient. Segurament per això tampoc em va escandalitzar massa la història que explica Brown, i que va suposar un autèntic tsnunami per a les institucions eclesiàstiques. D'aquí vé l'interés del llibre de Juan Manuel Mora, que detalla punt per punt i moment per moment com es va elaborar el pla de comunicació de l'OPus Dei.

Tercera fase de la recuperació

2010-01-06T20:45:00.002+02:00

Aquesta setmana he començat la tercera fase de la recuperació de la lesió que vaig patir el passat 12 de desembre al turmell. Dilluns passat vaig anar al fisioterapeuta i em va dir que ja podia començar a entrenar. També em va dir que ja no vagi amb la vena compressiva, i em va donar divesos exercicis a fer per millorar la mobilitat del peu. Demà tornaré a entrenar i espero poder ajudar als meus companys en el partit d'aquest dissabte (20.15 hores) a Castellbisbal.

CBT: Bona plantilla però mal equip

2010-01-03T21:53:00.003+02:00

Aquesta tarda he anat a veure la victòria del CBT 2017 contra el Sant Josep de Girona (73-68). No és el primer dia que baixo al pavelló del Serrallo, però volia esperar a que l'equip blau acabés la primera volta de la Lliga Regular per fer una valoració global de la temporada dels de Juan Pablo Márquez.

La valoració, però, no pot ser bona. El quadre blau porta un balanç de 5 victòries i 12 derrotes, i es troba en la penúltima posició de la taula classificatòria. Personalment, considero que el CBT té una plantilla per estar molt més amunt. No és que cregui que té equip per estar a la zona mitja, sinó que estic convençut que hi ha 12 jugadors que podrien lluitar perfectament per l'ascens a la Lliga ACB.

I és que el CBT podria presentar un cinc titular amb jugadors amb experìencia a la màxima categoria. Xavi López, Xavi Mendiburu, Berni Álvarez, David Mesa i Ramon Espuña. A més, Márquez compta amb un base sòlid (Dani Rodríguez) i tres jugadors negres molt interessants: l'aler Tariq Johnson i els pivots Seanwright i Michel Diouf. A més, l'aler Adam Hess dóna el salt de qualitat.

Però res de res. Hi ha bons ingredients però, lamentablement, crec que el cuiner no està a l'alçada. Si hi ha bona plantilla però mal equip, això és culpa de l'entrenador. El CBT no juga a res, hi ha excés d'individualisme i, a més, Márquez només compta amb set jugadors: Rodríguez, Mendiburu, Johnson, Hess, Seanwrigt, Diouf i Mesa. Avui, per exemple, Berni Álvarez i Ramon Espuña han tingut un paper testimonial, mentre que Xavi López i Lluís Jacas ni han jugat. Ha estat lamentable, a més, veure com Johnson ha jugat els tres darrers minuts lesionat i anant coix. Ha estat lamentable que Márquez no els substituís i ha estat lamentable veure a Berni Álvarez sentat tants minuts a la banqueta. És cert, el CBT ha guanyat, però a mi no m'ha donat una bona impressió.

Feliç any nou a tothom!!!

2010-01-01T18:07:00.002+02:00

Des d'aquest bloc us deditjo un feliç 2010!!! Un dels desitjos que m'he proposat és gaudir de més temps amb els meus amics, que moltes vegades els tinc oblidats. Espero que es compleixi!!!

Tarragona Som Tots

2009-12-28T14:59:00.001+02:00

Com ha fet la portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, penjo el manifest en defensa de Tarragona.

Ens trobem en un moment important de debat institucional i social sobre la futura organització territorial de Catalunya, en els àmbits supracomarcals. En aquest marc, s’ha plantejat la possibilitat que l’àmbit de nova creació que ens pertocaria sigui anomenat Camp de Tarragona, en contrast amb l’actual denominació de la província de Tarragona.

L’expressió Camp de Tarragona, utilitzada en medis geogràfics, no té, però, cap tradició en la nomenclatura de les institucions territorials ni tampoc correspon al conjunt de les sis comarques que conformaran la futura vegueria. Com a exemples, només cal referir-se al Govern de la Generalitat de Catalunya durant la II República o a l'Estatut de 1979.

I això és així perquè, històricament, no ha existit encara cap institució de dret públic amb administració territorial incorporada que hagi pres la denominació Camp de Tarragona. Actualment comptem amb la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona i, amb àmbits diferents, però de caràcter supracomarcal, la Diputació de Tarragona o província de Tarragona.

Per una altra banda, la resta de demarcacions successores de les actuals províncies de Barcelona, Girona o Lleida mantenen la seva denominació en l’avantprojecte de la futura llei. Per tant, vegueria de Girona, vegueria de Lleida o vegueria de Barcelona, mantenint el nom de la capital i sense replantejar la denominació de la demarcació actual.

Per tant, doncs, manifestem que la futura vegueria de Tarragona delimita un territori de sis comarques amb Tarragona com a única capital territorial, d’història bimil•lenària i amb un compromís real, actual i generós envers el territori. I que, igual que les vegueries on estan situades les ciutats de Barcelona, Lleida i Girona, portarà el nom sol de la ciutat. És a dir, reclamem mantenir el nom de VEGUERIA DE TARRAGONA, amb única capital Tarragona, en la futura organització territorial de Catalunya.

Tarragona arribarà fins al Constitucional

2009-12-27T18:37:00.003+02:00

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), anuncia avui, en una entrevista al 'Diari', que la corporació local arribarà, si cal, fins al Tribunal Constitucional per defensar que la capital de la futura vegueria sigui Tarragona. En la mateixa entrevista, el màxim representant municipal carrega contra el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach (ERC), per la presència d'aquest en l'acte de dilluns passat a Reus "Tots Som Capital". "Estic decepcionat, ja que el que va fer no està en la línia del que ens va dir. No cal que vingui dimecres a Tarragona. Els tarragonins ja podem fer-ho sense ell", assegura Ballesteros, qui es mostra esperançat que el Govern autonòmic no aprovi la llei de reordenació territorial el proper 5 de gener.

Al contrari del que pensen moltes persones que la lluita per la capitalitat és fer "política de campanar", jo crec que es tracta d'un tema important. Estic d'acord amb Ballesteros. Per culpa de molta gent de Tarragona que, precisament, menyspreaven aquesta qüestió, ara tenim l'estació de l'AVE a Perafort, i la universitat es diu Rovira i Virgili i no Universitat Pública de Tarragona, que és el nom que hauria de tenir i que ningú no entén perquè no és així.

D'altra banda, tal i com surt en el confidencial d'avui del 'Diari', la de dimecres passat va ser una entrevista peculiar. Primer, perquè hi vaig anar encara mig coix, caminant com podia, ja que el dia abans m'havien tret les crosses. Segona, perquè vam començar una mica tard i ens vam passar bastant de l'hora. Llavors, l'alcalde va haver d'anar a Canal Català i el vaig acompanyar seguint l'entrevista al cotxe oficial. Vam arribar a Canal Català i com que encara no havíem acabat, vaig esperar a les noves instal·lacions de la Marina Tarraco amb els meus ex companys. Llavors, quan Ballesteros va sortir vam continuar, al cotxe ,l'entrevista i vam anar a La Granja, on tenia un acte amb l'associació de dones. Ja des d'allí em van deixar a Tarragona. Va ser l'entrevista més llarga que he fet mai, però crec que el resultat va valdre la pena!!!

Per què no hi ha lliga de futbol per Nadal?

2009-12-26T17:30:00.002+02:00

Hi ha coses del món de l'esport que ni entenc ni podré entendre mai. Degut a les festes de Nadal, la Lliga de Futbol Professional (LFP) no vol que els seus clubs disputin partits durant aquests dies. Em sembla una mesura completament equivocada ja que és ara, precisament, quan la gent té més temps lliure i pot anar als estadis. Sense anar gaire lluny, ara mateix estic veient la jornada de Boxing day de la Premier League. De fet, ja he vist el Birminghan 0-0 Chelsea, i ara estic veient el Manchester City-Stoke City.

El curiós del cas, però, és que a l'Estat espanyol sí que hi ha lliga de la màxima categoria de bàsquet. Demà, a partir de les 20.30 hores, es juga un apassionant Real Madrid - Barça. Sembla que tant a Anglaterra com en el món del bàsquet sí que es té més respecte cap als aficionats. A la millor lliga del món, la NBA, també hi ha competició al llarg d'aquests dies, que són precisament quan els més petits tenen festa i poden acudir als pavellons i als estadis, o bé mirar els encontres per la televisió.

Aquest cas és semblant al dels comerços, que excepte alguns diumenges a l'any, no poden obrir en diumenge. És curiós veure com el dia que els ciutadans tenen festa els comerços estan tancats. No seria més lògic que tanquessin, per exemple, en dilluns o en dimarts? En fi...

L'objectiu ha de ser l'ascens

2009-12-25T18:27:00.002+02:00

Un cop arribats al descans nadalenc, és l'hora de fer un primer balanç de la temporada del Nàstic de bàsquet. Transcorregudes 13 de les 30 jornades de lliga, és a dir, un 43,3% de la competició, el quadre grana es troba en la cinquena posició de la classificacó del grup 7 de la Tercera Catalana, amb un balanç de 9 victòries i 4 derrotes. Aquí podeu veure l'enllaç de la pàgina web oficial de la Federació Catalna de Bàsquet. Estem, a més, empatats amb el segon classificat, per la qual cosa sembla obvi que l'objectiu fins a final de temporada ha de ser l'ascens.

Els resultats han estat els següents:

Partit Resultat
Sitges B-Nàstic 85-76
Nàstic- La Selva B 62-65
Cervelló-Nàstic 82-65
Calafell-Nàstic 74-75
Nàstic-Els Monjos 65-58
Roquetes-Nàstic 54-91
AAEET Valls-Nàstic 61-64
Tortosa-Nàstic 77-79
Nàstic-Samà 90-91
Montblanc-Nàstic 68-83
Nàstic-La Palma 65-64
Cambrils-Nàstic 62-67
Nàstic-Corbera 77-68

Com veieu, vam començar la temporada bastant malament, amb tres derrotes en els tres primers partits, però des de llavors, nou triomfs en les darreres deu jornades ens han permès enganxar-nos a la zona alta de la classificació. L'acomplament dels nous, juntament amb un parell d'incorporacions, fan que ara mateix siguem un conjunt sòlid.

A nivell personal, porto una mitjana de 10,7 punts en 25,4 minuts per partit. He sortit de titular en 8 dels 11 encontres que he disputat, acreditant una valoració mitjana de 11,3.

Bon Nadal!!!

2009-12-24T21:45:00.001+02:00

Des d'aquest bloc us desitjo un molt bon Nadal a tothom!!! Espero que aquests dies us vagin molt bé!!! Una abraçada a tots.

Ernest Benach ha de dimitir

2009-12-24T01:12:00.003+02:00

Estic decepcionat i molt enfadat amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. El polític reusenc va acudir dilluns passat en l'acte organitzat per la societat civil de Reus "Tots Som Capital" per reclamar que la capital del Baix Camp sigui cocapital de la futura vegueria del Camp de Tarragona. Crec que el màxim representant de la cambra legislativa catalana es va equivocar.

Benach va oblidar que ell representa, per igual, a tots els ciutadans de Catalunya. El seu sou el paguem entre tots (ciutadans de Tarragona inclosos). Posicionant-se a favor de Reus en aquesta disputa demostra que el càrrec que ocupa li va gran. És cert que el polític republicà és veí de Reus i que, de fet, va ser regidor de l'Ajuntament encapçalat per Lluís Miquel Pérez durant molts anys. Però també ho és que ara ja no hi és, i que es deu a tots els catalans. La seva errada hauria de comportar la seva dimissió.

Algú em dirà que em passo de frenada i que, de fet, ell va assistir a l'acte a títol personal. Això és fals. Si ho hagués fet així, no s'hagués assentat a la primera fila, just al costat de l'alcalde de Reus i dels representants polítics locals. Si hagués assistit a l'acte com a ciutadà de Reus l'haurien situat en una altra demarcació de la sala, no a la primera línea mediàtica. Si fós conseqüent amb els seus actes, el proper dimecres hauria de venir a Tarragona a l'acte que es farà, a partir de la una del migdia, a la Part Alta per reclamar que es defensi la capitalitat de Tarragona. Veient, però, la seva actitud, prefereixo que no vingui. Ja no cal. A més, Benach va deixar en una mala situació al seu company de partit, Sergi de los Rios, qui sempre ha intentat mostrar el seu respecte cap a la resta del territori, una actitud que li ha valgut fortes crítiques des de Tarragona.

Lamentablement, també hi ha d'altres polítics que no han estat a l'alçada. Em refereixo tant al diputat del PSC Àlex Martínez com al convergent Carles Pellicer, que també van anar a "Tots Som Capital". És cert que són reusencs, però també ho és que són diputats del Camp de Tarragona, i que la seva feina és treballar per tots els ciutadans de les comarques del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat. En aquest sentit, considero que en l'acte de la propera setmana no hi hauria de prendre part Sergi de los Rios, qui també és diputat. En el seu lloc hi hauria d'anar Rosa Rossell.

Ja puc caminar!

2009-12-22T20:37:00.003+02:00

Aquesta tarda he anat al metge i, per fi, ja no necessito crosses!!! El problema ara és que tinc el tormell molt dèbil, però poc a poc ja s'anirà posant bé. Banys d'aigua calenta i aigua freda, pomada i la setmana vinent passejar per la platja centraran la segona fase de la recuperació. Per tornar a entrenar a bàsquet, però, hauré d'esperar fins el dia 4 de gener. Aquella setmana començaré a fer alguna cosa sobre la pista, tot i que encara a poc ritme. Si tot va bé, espero tornar a jugar el 16 de gener, encara que intentaré ajudar en el que pugui el dia 9. Hauré estat, doncs, més d'un mes de baixa. Això sí, dijous torno a la feina al 'Diari'!!!

Jordi Robirosa, el referent

2009-12-21T19:49:00.003+02:00

Aquest darrer cap de setmana he "devorat" el llibre A prop de les estrelles de l'NBA, del periodista de la Televisió de Catalunya Jordi Robirosa. La veritat és que ha estat una lectura amena, interessant i, sobretot, distreta que he realitzat en tant sols dos dies. Crec que es tracta d'una obra d'obligada referència, especialment per als periodistes enamorats del bàsquet.

Al llarg del text, Robirosa (1958) narra la seva experiència com a professional de la comunicació que ha tingut la gran sort de cobrir l'actualitat de l'NBA al llarg de les dues darreres dècades. Al llarg del llibre, el periodista més important del món de la cistella de Catalunya explica com són a la curta distància els principals mites que ha donat aquest esport. A més, desvetlla les anècdotes que li han passat des de mitjans dels anys vuitanta a l'altra part de l'Atlàntic, i comenta com ha realitzat els centenars de reportatges que, des de fa diversos anys, es poden veure en els programes que edita i produeix TV3 sobre la competició nord-americana.

I és que Jordi Robirosa és la referència i la veu del bàsquet de Catalunya i, juntament amb Antonio Daimiel, un dels grans especialistes de l'Estat espanyol sobre la millor lliga del món. El comunicador català comenta en el seu llibre com ha viscut al llarg de tot aquest temps el creixement de l'NBA, primer amb l'experiència dels grans jugadors nord-americans (Michael Jordan, Magic Johnson o Larry Bird), després amb l'arribada dels europeus (com Drazen Petrovic) i, des de l'any 2001, amb els catalans (Pau Gasol, Raül López, Marc Gasol i Rudy Fernández).

A més, Robirosa enfatitza el fet que el català és un idioma molt respectat a l'NBA, com demostra el fet que ni els jugadors catalans ni el departament de premsa de la lliga no té cap problema en que es respongui en la nostra llengua durant les rodes de premsa, un fet que si que produeix importants discrepàncies al país veí. Llegint aquest llibre, un periodista jove com jo s'adona que encara li queda molt de camí per recórrer en el món de la comunicació. Chapeau, Jordi.

Jo crec que no cal un nou camp per al Nàstic

2009-12-20T20:47:00.003+02:00

Aquesta tarda, veient per Gol TV la treballada victòria del Nàstic enfront el Vila-real B (2-1), pensava en el fet que és totalment innecessari construir el nou estadi de Campclar. Fa poques setmanes vaig sondejar a les tres federacions de veïns de la ciutat (FAVT, Segle XXI i Llevant) sobre el mateix tema i, la idea general, també era que es tracta d'una obra que, en aquests moments, no ha de ser gens prioritària. Em consta que per a l'Ajuntament de Tarragona tampoc ho és, com a mínim, fins que acabi la crisi econòmica que estem vivint. Així ho va posar de manifest el segon tinent d'alcalde, el republicà Sergi de los Rios.

I és que veient aquesta tarda les grades del Nou Estadi, on amb prous feines hi deurien haver unes cinc mil persones, crec que no és de rebut gastar-se 30 milions d'euros per un equipament que, a més, només s'obrirà cada 15 dies. A més, recentment el Comité Olímpico Español (COE) ja va dir que el Nou Estadi podria ser perfectamente vàlid per organitzar els Jocs del Mediterrani de l'any 2017. Mantenint l'actual crec que hi ha estadi, com a mínim, per als propers deu anys.

La instal·lació actual va ser inaugurada l'any 1972, per la qual cosa es pot considerar que és un espai bastant nou. Fent una ullada a la resta d'estadis de la Lliga de Futbol Professional (LFP), s'observa que 25 dels 41 (el Vila-real té el filial a Segona A), són més antics que el Nou Estadi de Tarragona. Sense anar gaire lluny, cal dir que el Camp Nou és de l'any 1957. Algú ha dit mai que sigui un equipament vell?

La meva impressió s'accentua quan observo els estadis de la Premier League. Ahir, el partit que el Fulham va guanyar al Manchester United (3-0) es va disputar en una instal·lació que està en peu des del 1908. És a dir, que és centenària! I, mentrestant, a Tarragona tenim un camp de 37 anys que ja volem jubilar... Sembla completament contradictori que, mentre al Regne Unit pressumeixen d'estadis històrics, sembla que al nostre país tinguem pressa per estrenar espais. Increïble.

El millor equip de la història

2009-12-19T20:45:00.003+02:00

El Futbol Club Barcelona de Josep Guardiola acaba de demostrar que és el millor equip de la història. El quadre blaugrana ha derrotat a l'Estudiantes de La Plata per dos gols a un, aconseguint el sisè títol d'aquest any 2009. El conjunt culé ha aconseguit la Copa del Rei, la Lliga, la Champions League, la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa i, avui, la Copa Intercontinental, en un any per emmarcar i que serà recordat durant molt de temps.

Em torno a treure el barret davant Pep Guardiola. El tècnic de Santpedor ha tornat a posar de manifest que és un entrenador amb majúscules. Després d'una primera meitat on els argentins han imposat el seu joc dur, el cervell blaugrana ha canviat el plantejament tàctic, passant del 4-3-3 al 4-2-3-1, amb Busquets i Xavi al centre del camp, Pedro i Henry obrint el camp per les bandes, Messi de mitjapunta i Ibrahimovic com a punta d'atac. A més, en el tram final Guardiola ha situat a Gerard Piqué "d'Alexanco", és a dir, com a davanter centre tot i ser un defensa central.

Capítol a part es mereix Pedro Rodríguez, l'únic jugador que ha marcat en les sis competicions que s'han disputat aquesta temporada. L'extrem canari, que fa tres anys tenia un peu fora del Barça, ha demostrat a base de constància, fe, lluita i olfacte golejador que és un jugador imprescindible en els plans culers. L'alineació Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Xavi, Keita, Busquets (en absència d'Iniesta); Messi, Ibrahimovic i Henry passarà a la història com el millor equip del món. Felicitats Barça! Felicitats Catalunya!

Una decisió incomprensible. Això és transparència i proximitat?

2009-12-19T00:01:00.004+02:00

Increïble, però cert. El tinent d'alcalde d'Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez (PSC), ha decidit no fer la (obligada) roda de premsa per presentar els pressupostos municipals de cara a l'any 2010. Des que sóc periodista que cobreix l'actualitat del consistori (és a dir, des de l'any 2004) mai havia passat una cosa així. A més, altres periodistes més veterans m'expliquen que és una decisió que s'havia pres en molt poques ocasions.

Segurament, al senyor Pérez, recolzat per l'equip de comunicació de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, li ha semblat que no feia falta que els ciutadans coneguin les seves intencions de cara al proper any. El més greu, però, és que el màxim responsable econòmic municipal ha volgut evitar les preguntes dels periodistes i no haver de donar explicacions sobre els comptes, que preveuen un pressupost de 173,4 milions d'euros, 29 dels quals es destinaran a inversions.

Em pregunto que hagués fet i que hagués dit el senyor Pérez si aquesta decisió l'hagués pres l'anterior equip de govern quan ell estava a l'oposició. Malauradament, sembla que al PSC li estan entrant els pitjors 'tics' del Nadalisme dels mals temps. D'altra banda, però, no sembla un extrem descabellat, més tenint en compte que Ballesteros ha fitxat a dos dels ex assessors de premsa de Joan Miquel Nadal, com són Antonio Martínez i Xavier Abelló, que ara fa de gerent de TAC 12.

Sembla que a Pau Pérez ja li està bé filtrar interessadament alguns números a un mitjà digital tres dies abans d'anunciar els números per fer arribar la situació de l'Ajuntament a l'opinió pública. Fa dos mesos, quan vaig avançar al 'Diari' les ordenances fiscals per al 2010, l'alcalde de Tarragona va demanar públicament disculpes, en la roda de premsa de presentació dels impostos, a la resta de mitjans per les filtracions que assegurava que s'havien produit. El senyor Pérez, impassible, estava sentat al seu costat. Doncs bé, ha demanat disculpes ara l'alcalde? Em consta que la filtració que ha fet PP (Pau Pérez) han produit tot un terravestall dins de l'equip de govern, ja que ningú n'entén el motiu. Segurament per això, ara, ha decidit no presentar el números en roda de premsa. Això és la proximitat i la transparència que s'havia promès en la campanya electoral de 2007? Lamentable.

A veure si dimarts ja puc caminar!!!

2009-12-18T20:14:00.002+02:00

Acabo d'arribar del traumatòleg. El tormell encara el tinc bastant inflamat, per lo que m'ha tornat a immobilitzar el peu, però aquest cop només durant quatre dies més. Això vol dir que potser dimarts ja podré començar a fer vida normal!!! A més, m'ha incrementat la dosis de l'anti imflamatori Ibuprofeno. Com a mínim, m'han fet radiografies i han detectat que els lligaments els tinc bastant bé, i que no s'han vist massa afectats.

Espero, doncs, que dimarts 22 de desembre pugui començar la recuperació. Lo ideal seria poder tornar a treballar el dia 23, i iniciar la recuperació per poder tornar a jugar a bàsquet per al partit del dia 10 de gener. Aquest, dons, és el nou objectiu.

Un viatge en el futur?

2009-12-17T21:07:00.003+02:00

Continuant amb la temàtica del 'post' anterior sobre les consultes populars, avui he acabat de llegir el llibre Crònica de la independència, de la periodista Patrícia Gabancho. Es tracta d'una obra interessant, original i amb una temàtica que està plenament d'actualitat.

La trama, que compta amb 279 pàgines, es centra a l'any 2037, coincidint amb els 30 anys de l'inici del procés d'independència de Catalunya. Daniel FD, un científic que viu al Canadà, és l'encarregat de narrar, mitjançant la transcripció d'entrevistes i d'articles de premsa, el procés de divorci entre Catalunya i l'Estat espanyol.

El material s’ordena en dues carpetes: l’una analitza el moment de la independència, el procés previ, les reaccions a Catalunya i a Espanya, els problemes que s’hi susciten… L’altra, la construcció del país, prop de tres dècades després, en cultura, llengua, societat, economia, territori, esport… i Barcelona.

Al llarg de l'obra s'entrevisten consellers de la Generalitat del 2037. És interessant veure com Gabancho, que és membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes, projecta els canvis que es poden produir a la societat catalana al llarg de les tres properes dècades. Personalment, però, he trobat excessivament llargues algunes d'aquestes entrevistes.

En general, però, considero que es tracta d'un llibre a tenir molt en compte. Entre els motius que la escriptora considera que podrien portar a la separació entre Catalunya i Espanya està el fet que els catalans s'adonen que estar a l'Estat espanyol "no és un bon negoci". A més, la falta de respecte del veí gran cap a Catalunya és un altre dels factors. El dèficit fiscal i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut podrien ser altres dels desencadenants. Com a curiositat, dir que amb la independència, el Barça i l'Espanyol passen a jugar a la lliga italiana, mentre que els altres equips formen la lliga catalano-mallorquina. En resum, que tant de bo que es tractés d'un viatge en el futur...

Doncs jo no crec que un 27% de participació sigui cap fracàs

2009-12-16T20:45:00.003+02:00

Les consultes populars sobre la independència de Catalunya que es van celebrar diumenge passat en 167 municipis catalans van comptar amb una participació mitjana del 27%. Això es tradueix en què van ser unes 200.000 persones, sobre 700.000 electors, les que es van passar per les urnes. El resultat, a més, va ser complemtanent contundent, ja que el 95% dels vots van dir que volien que Catalunya deixi de pertànyer a l'Estat espanyol.

Malgrat això, moltes han estat les veus que, al llarg de les darreres hores, han criticat la baixa participació. És cert que, segurament, tots ens esperàvem que anés més gent a votar, però crec que tampoc es pot considerar com un fràcas que un de cada quatre electors exercís el seu dret a vot. El primer motiu és que va ser una consulta que no va comptar absolutament amb cap suport oficial. No es va animar al vot i no es va fer cap tipus de publicitat institucional, com si que es fa en qualsevol altre elecció.

El temps, molt de fred, segurament tampoc va ajudar, però crec que el factor decisiu per explicar el descens de participació rau en el fet que, en aquesta ocasió, podien votar els immigrants i els joves d'entre els 16 i els 18 anys. Precisament, estic convençut que aquest ha estat l'aspecte clau, ja que hi va haver un percentatge molt reduit d'immigrants i joves que no es van quedar a casa. A més, si hagués estat un referèndum oficial, també s'hi hauria d'afegir, precisament, la major quantitat de gent que hauria votat que 'no'.

D'altra banda, tampoc es pot ignorar que hi hagi un 27% dels electors i 200.000 persones (sobre les 700.000 que podien votar) que vulguin la independència. Veient els resultats electorals de l'1 de novembre de 2006 al Parlament de Catalunya descobrim que, per exemple, l'actual president de la Generalitat, José Montilla (PSC), és el màxim representant del Govern català obtenint un 26,8% dels vots, és a dir, menys del que va aconseguir el 'sí' a la consulta popular. Si hi hagués una plataforma de partits que propugnés la independència com el seu principal objectiu, estic segur que obtindria un important resultat electoral, molt per sobre dels 416.355 vots que va aconseguir ERC.

Un llibre interessant

2009-12-15T21:32:00.002+02:00

Aquests dies que estic de baixa estic aprofitant per fer una d'aquelles coses que, amb la rutina diària, cada vegada se'm fa més dificil: llegir. Precisament avui m'he acabat un interessant llibre del periodista Manuel Campo Vidal, ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?

Es tracta d'una obra molt recomenable, que desvetlla i es pregunta sobre les claus que poden fer que un magnífic missatge no pugui ser entès, o a l'inrevés, com un missatge mediocre pot esdevenir en un èxit gràcies a una bona comunicació.

Campo Vidal es pregunta i critica per què tradicionalment a l'Estat espanyol no s'ha donat gens d'importància a la comunicació, i narra exemples de "desastres comunicatius" de primeres figures nacionals. També dóna alguns consells del que, al seu entendre, seria una bona comunicació. Es tracta de l'opinió d'un dels millors comunicadors que ha donat el país veí en els darrers anys.

A nivell municipal, crec que hi ha diversos regidors de l'Ajuntament de Tarragona que els aniria bastant bé, primer, llegir aquest llibre i, en una segona fase, participar en un taller de comunicació. I és que precisament, la política és això, comunicar. Aquí a la ciutat tenim alguns exemples clamorosos. I és que avui en dia no té cap mena de sentit fer una roda de premsa d'una hora de durada, o dir allò que és el més important al final del discurs, com si fos una novel·la de l'Agatha Christie.

De baixa per un esquinç

2009-12-14T20:31:00.001+02:00

Us informo que estaré de baixa durant uns quants dies per un esquinç al tormell de segon grau. No podré anar a treballar ni a jugar a bàsquet. En fi, que hi farem! Malauradament no és la primera vegada que em passa... en fi, aquest divendres he de tornar a anar al traumatòleg per veure com evoluciona el tormell.

Constantí em fa... enveja!!!

2009-12-10T18:00:00.004+02:00

Constantí no em fa patir... sinó enveja. De fet, la que em fa patir és Tarragona. I és que aquest proper diumenge, 163 municipis catalans que representen més de 700.000 persones de tota Catalunya podran votar si volen que Catalunya esdevingui un Estat propi, independent d'Espanya. La veritat és que sento enveja, ja que la meva localitat, Tarragona, no ho farà, esdevenint en la única capital de província que no deixarà parlar als seus habitants. Precisament ahir es va saber que Barcelona també es puja al carro de la democràcia.

I és que el passat mes de septembre, PSC i PP van evitar que el plenari municipal donés suport a aquesta iniciativa popular. Sincerament, aquesta decisió de l'equip de Josep Fèlix Ballesteros em va causar una gran decepció, especialment per part d'un govern local en el que dues de les seves principals banderes són, precisament, la proximitat amb el ciutadà i la participació. Doncs bé, vetant la consulta popular, el govern socialista demostra que no li importa ni la proximitat ni la participació.

Buscant al diccionari la paraula democràcia trobem: "Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants". Això em fa preguntar moltes coses. Tanta por tenen els polítics del què opini la gent? Per què només volen que la gent parli a les eleccions? Quina millor manera hi ha de participar en la vida política que votant les coses? Si no volen que es voti la independència... això vol dir que temen que surti que "sí"?

La veritat és que m'agradaria poder votar, ja que la meva decisió seria que Catalunya deixés de formar part de l'Estat espanyol. Sempre he defensat que no em sento espanyol, sinó català. Catalunya és una nació, digui el que digui el Tribunal Constitucional escollit pel PSOE i el PP.

La caverna mediàtica espanyola ataca de nou

2009-12-07T22:25:00.003+02:00

La caverna mediàtica espanyola ataca de nou. Una suposada "exclusiva" on es podien veure fotografies del president del Barça, Joan Laporta, celebrant "por todo lo alto" la victòria del quadre grana enfront el Madrid (1-0) han despertat, de nou, tots els odis que aquesta gent té cap al president de l'entitat blaugrana. Els qui em coneixeu sabeu que en aquest bloc he atacat durament al màxim representant culé. Tot i això, considero que, en el cas de les fotografies, té raó.

És lamentable que els mitjans de comunicació ens dediquem a publicar aquestes imatges. Per mi, això no és periodisme. Des d'aquestes línies faig una crítica cap al meu sector, ja que aquest tipus d'intervencions són més pròpies dels paparazzis que no pas dels periodistes seriosos. A banda, no trobo que sigui notícia que el president del Barça celebri una victòria del seu equip. M'hagués molestat, per exemple, molt més que aquestes imatges s'haguessis difós després d'una derrota del quadre de Pep Guardiola. Tot i això, tampoc consideraria que es tracta de cap notícia, ja que aquesta festa forma part de la vida privada de Joan Laporta.

Algú em podrà dir que el president del Barça es trobava en un lloc públic. Cert, Luz de Gas és una sala de pública concurrència, però d'aquí a fer-li fotografies, i publicar-les, hi ha un pas. ¿És que potser els mitjans de comunicació que van captar les imatges tenien una convocatòria de premsa on es digués que es permetia prendre fotografies de l'acte? A més, sense anar gaier lluny, citaré alguns articles del Codi Deontològic del Periodisme:

Article 4: "Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il·lícits". És el cas de la caverna mediàtica? No.

Article 9: "Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin". És el cas de la caverna mediàtica? No.

Lamentable: els polítics de Tarragona són taurins

2009-12-06T17:11:00.004+02:00

He de reconèixer que estic bastant decepcionat amb els 27 regidors de l'Ajuntament de Tarragona. Al llarg de les dues darreres setmanes els he perseguit perquè em donin la seva opinió, personal, sobre les corrides de toros. Els vaig passar un qüestionari de quatre preguntes, una de les quals era "creus que Tarragona ha de declarar-se com a ciutat anti taurina?". La resposta no deixa lloc a dubtes: 25 dels 27 representants municipals van dir "no".

Contradictòriament, però, alguns dels polítics afirmaven que el que hauria de fer el consistori és declarar Tarragona com una ciutat "defensora dels animals". I això no vol dir prohibir les corrides de toros? Crec que a aquesta ciutat li fan falta polítics més valents, que es desmarquin més de la disciplina de partit. Un exemple el trobem al PSC, on 10 dels 13 regidors m'han enviat respostes pràcticament calcades. Es veu que ara en política no hi ha llibertat ni per donar les opinions personals.

El qüestionari anava en relació amb la Iniciativa Legislativa Popular que es debatrà si s'admet a tràmit d'aquí a dues setmanes. 180.169 firmes han permès que arribi fins al Parlament la voluntat d'ampliar la Llei 22/2003 de protecció dels animals, de tal forma que es prohibeixin tots aquells espectacles que impliquin el patiment i la mort dels éssers vius. ERC i ICV ja han dit que hi votaran favorablement, mentre que PP i Ciudadanos diran '"no". PSC i CiU donaran llibertat de vot als seus diputats.

Serà, sense cap mena de dubte, un debat històric, que pot permetre que, per fi, s'eliminin les corrides de toros a Catalunya. Personalment, considero que és un espectacle lamentable, més propi de l'Edat Mitjana que no pas del 2009. De fet, jo aniria molt més enllà i enderrocaria totes les places de toros. Sembla mentida que, per exemple, Tarragona porti gastats 16 milions d'euros en un equipament que el seu principal objecte és matar animals i que no se sap si es podrà tornar a fer servir. Jo eliminaria aquesta construcció del 1883 i edificaria allí un Palau d'Esports, que també podria servir per fer-hi concerts i d'altres espectacles, com el Concurs de Castells. Tarragona es mereix una instal·lació esportiva del segle XXI i no uns polítics de l'època del paleolític.

ERC s'ha equivocat, però el Mou-te també

2009-12-03T12:16:00.003+02:00

Aquest matí, a la tertúlia de Tarragona Ràdio, he criticat la postura d'Esquerra Republicana de Catalunya envers a la moció conjunta que el PSC, CiU y PP van presentar en el plenari del passat dilluns entorn al canvi de nom de l'aeroport. En aquesta votació, ERC es va abstenir, impedint que l'Ajuntament de Tarragona presentés una declaració unitària entorn a la petició que es farà a AENA perquè l'equipament inclogui el nom de "Tarragona" en la seva denominació.

Crec que Sergi de los Rios i Rosa Rossell van cometre un error estratègic. De los Rios va barrejar les seves funcions de parlamentari amb les de regidor tarragoní. El polític independentista ha de defensar els interessos de la ciutat, i aquests passen perquè el nom de la infraestructura porti "Tarragona", que és la marca turística més coneguda, per sobre de "Reus" o "Costa Daurada". El seu sou a la corporació local li paguen els ciutadans de Tarragona, no els de Reus. A més, com a mínim personalment, m'ha donat la sensació que la decisió d'ERC d'abstenir-se va venir dirigida des dels despatxos d'Esquerra a Reus o Barcelona. Més després de llegir aquesta entrevista de diumenge passat del Diari de Tarragona al president del Parlament de Catalunya, el reusenc Ernest Benach.

Malgrat això, discrepo completament del moviment Mou-te per Tarragona, que ha catalogat l'actitud de De los Rios com d'antitarragonisme. Qui són ells per dir què és tarragonisme i què no? En aquest aspecte, estic d'acord amb el regidor republicà. Mou-te no és l'encarregat de repartir cap carnet en aquest sentit. Amb aquesta actitud, la plataforma ciutadana demostra que és un moviment polític, molt marcat ideològicament i que, per a res, representa la voluntat dels ciutadans de Tarragona.

Tres anys al 'Diari de Tarragona'

2009-11-30T00:14:00.002+02:00

Avui fa exactament tres anys que treballo al 'Diari de Tarragona'. Aquí explicava el que havia estat el primer any al rotatiu, i aquí el segon. La veritat és que aquest tercer any ha estat el més mogut des que treballo a l'empresa, ja que hem tingut canvis a la direcció del diari i de la secció. Des del 29 de novembre de 2006 he tingut quatre directors (Ramon Pedrós, Álex Saldaña, Jordi Jaria i Josep Ramon Correal), quatre caps de secció (David Requena, Xavi Fernández, Carles Magrané i, a partir de dimarts, Raquel Sans) i onze companys de redacció (Miquel Codolar, Àngel Juanpere, Carles Gosálbez, Jonathan Maestre, Ivet Batet, Pere Francesch, Núria Riu, Norián Muñoz, Laia Riverola, Rubén Lombarte i Raúl Cosano).

Pensant-ho fredament, tres anys ja és bastant de temps. Amb 28 anys sóc el tercer redactor que porta més temps a la secció. De fet, dels companys que tenia quan vaig arribar, tant sols en queden dos dels que ja hi havia, com són en Carles Gosálbez i l'Àngel Juanpere. En aquests més de mil dies crec que he agafat bastanta experiència. A més, he tingut la sort de fer exactament el mateix, és a dir, cobrir la informació de l'Ajuntament de Tarragona, primer amb Joan Miquel Nadal (CiU) a l'alcaldia, i ara amb Josep Fèlix Ballesteros (PSC).

Durant aquests tres anys, a més, he aconseguit el gran objectiu que m'havia marcat, com era acabar la carrera de Periodisme. De fet, ara estic estudiant un màster. A més, he complert també amb el temps mínim que, quan vaig arribar al Diari, m'havia plantejat estar en aquest mitjà de comunicació.

Setena victòria! Nàstic 65-64 La Palma

2009-11-29T18:48:00.002+02:00

El Gimnàstic de Tarragona ha sumat aquest migdia la setena victòria de la temporada, després d'imposar-se a La Palma per un ajustat 65-64. El quadre grana ha tingut l'encontre perdut durant bastants minuts, però la constància i l'encert des del llançament exterior ha permès als de Pedro López sumar el setè triomf en els darrers vuit enfrontaments.

Al primer quart, els locals han sortit amb molt de ritme, aconseguint ràpides transicions ofensives que els ha permès obrir una important escletxa en el marcador: 19-9. Malgrat això, la zona (2-3 i 3-2) dels visitants els ha permès neutralitzar l'atac local, arribant al descans amb un 25-27 en el marcador.

Al tercer quart tot ha seguit per la mateixa línea: un partit avorrit i lent, sense ritme ni tensió. Malgrat això, en el minut 30 el resultat era de 40-39. En el darrer periode, La Palma semblava tenir el partit resolt, quan a manca de cinc minuts dominava per 9 punts: 44-53. Tot i això, la major pressió defensiva ha permès als grana situar-se a només dos punts (57-59) quan faltaven 57 segons per acabar l'encontre. En aquell moment, dues tècniques assenyalades als tarragonins semblava dictar sentència. Els visitants, però, només han aprofitat tres dels sis tirs lliures dels que han disposat. 57-62. Acte seguit, treuen de banda, però perden la pilota. Triple local a falta de 40 segons, que situa el 60-62. Tir lliure visitant i cistella local deixen el marcador en 62-63 a menys de 30 segons. Els barcelonins desaprofiten llavors un nou tir lliure i el Nàstic compta amb la darrera possessió, a falta de 20 segons i amb 62-64 a l'electrònic. A vuit segons, triple local i una bona defensa posterior donen al Nàstic una victòria que semblava perduda.

A nivell personal, he anotat 8 punts, he repartit 4 assistències i forçat 4 faltes. Ara, a la classificació, ens consolidem a la zona alta, amb un bagatge de 7 victòries i 4 derrotes.

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T13:19:00.002+02:00

Adjunto l'editorial que avui han publicat 12 diaris catalans. 'Chapeau' per la premsa catalana.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Tarragona 2017: retorn al passat

2009-11-25T23:29:00.002+02:00

Passen els dies i els mesos i continua la polèmica entorn a la candidatura perquè la ciutat de Tarragona aspiri a organitzar els Jocs del Mediterrani de l'any 2017. Aquesta setmana, malauradament, hem viscut un nou capítol, quan s'ha destapat que l'ex col·laborador i amic de Mario Rigau, Francisco Luengo, és el propietari dels nou dominins de la pàgina web de Tarragona 2017. El cas ja ha provocat que Esquerra Republicana hagi demanat explicacions al govern municipal. Tot i això, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), ha qualificat el fet com de "ximpleria". M'agradaria recordar que fa una mica més d'un any Luengo ja va protagonitzar diverses pàgines de diaris, quan es va saber que la candidatura li havia adjudicat treballs per valor de 580.000 euros a la seva empresa Tecnigenia (d'un sol treballador) que, a la vegada, va subcontractar aquests treballs.

Sobre aquest nova polèmica, m'ha sorprès el paper que hi està jugant Esquerra Republicana. Sergi de los Rios ha demanat a l'alcalde "que no li tremoli el pols si ha de prendre decisions". El polític republicà va manifestar, a més, que no sabia que els nou dominis eren propietat de Luengo, i no de la candidatura. És curiós veure com De los Rios va parlar primer amb els mitjans de comunicació i no amb qui, teòricament, li havia de donar les explicacions. Em sorprèn també que el portaveu d'ERC no hagi parlat amb el seu representant a la candidatura, Salvador Guinart, qui ahir, sorprenentment, es desmarcava del seu cap de partit, i qualificava l'incident com de "molt menor". La pregunta és: per què Guinart no va informar a De los Rios que la propietat dels dominis era de Francisco Luengo? És que potser no ho sabia? O potser li havien "aconsellat" que no ho fés? Algú d'Esquerra haurà de donar explicacions.

Lamentablement, em sorprèn i decepciona veure el poder que Mario Rigau té sobre l'alcalde Ballesteros. Un projecte de ciutat no pot estar encapçalat per una persona que crea tanta divisió. És contradictori que quan es va escollir el Síndic de Greuges Municipal es destaqués que era una figura que necessitava un absolut consens i que, en el cas del president executiu de la candidatura, sembla que això no importi. Tarragona 2017 continua necessitant un canvi de manera urgent.

Victòria a Montblanc: 68-83

2009-11-22T23:58:00.003+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet ha sumat aquesta tarda la sisena victòria de la temporada, després d'imposar-se a la pista del Montblanc per 68-83. Malgrat el que pugui fer pensar el resultat final, la veritat és que ha estat un encontre molt complicat, que només s'ha decantat per la part visitant en els darrers minuts.

L'enfrontament ha tingut dues parts ben diferenciades. Una primera on els de la capital de la Conca de Barberà s'han mostrat molt més concentrats (38-28 al descans) i una segona on els tarragonins han posat de manifesta la seva millor cara (30-55). El cert és que hem començat freds, dèbils en defensa i sense masses idees en atac. Això, juntament amb el seu major encert, els ha donat una màxima renda de 14 punts en el minut 19 (38-24).

Per sort, la segona meitat ha estat diametralment oposada. Ens hem posat a defensar i ens han entrat els triples (jo mateix n'he encistellat tres en el tercer quart). A més, els nostres pivots s'han començat a imposar a la zona (menció especial per a Rubén Fernández, que ha anotat 28 punts i ha capturat 20 rebots). Al final del tercer quart ja hem arribat un punt per sobre (54-55).

Al darrer quart hem seguit en la bona línea. Ells s'han començat a posar nerviosos i mica a mica hem anat incrementant la nostra aventatja, en bona part, gràcies a l'encert des de la línea dels tirs lliures. Al final, el marcador ha mostrat la màxima diferència: 68-83.

A nivell personal, he disputat un bon encontre. He anotat 22 punts en 27 minuts, amb una bona série de 4 de 6 en triples, 6 de 6 en tirs lliures i 2 de 4 en tirs de dos punts. A més, he forçat 6 faltes i he donat 3 assistències. Ara, a la classificació, continuem a la zona alta, amb un bagatge de 6 victòries i 4 derrotes. Això sí, hem aconseguit sis triomfs en els darrers set enfrontaments.

Comentaris de mal gust

2009-11-18T14:12:00.003+02:00

En el darrer 'post' m'han escrit un comentari que m'ha deixat sorprès. Molt sorprès. Un anònim m'ha posat "Els teus companys del Diari parlen molt malament de tu. Lo mateix fa la teva ex". Sorprenentment, l'escrit on han deixat el text era el de la crònica d'un partit de bàsquet, no d'un tema polèmic. Crec que per culpa d'aquests covards cada vegada hi ha menys gent que tingui bloc. És molt fàcil faltar al respecte darrera d'un comentari anònim. És lamentable.

Pel que fa al contingut, sincerament, no me'l crec. A la meva actual feina no tant sols tinc companys de redacció, sinó que tinc la sort de treballar amb gent que, amb el temps, s'han convertit en amics. La Núria, el Carles, el Rubén, la Mar o l'Albert són persones amb la que he passat molt bons moments. A més, considero que amb la resta de gent també hi mantinc una excel·lent relació, moltes vegades també per sobre de la pura relació professional. Pel que fa a lo de la meva ex, res a dir. Crec que ella ja ha deixat ben clara la seva posició amb el comentari que ha escrit.

Tot això també vé arrel d'alguns rumors dels que he estat protagonista. Realment, Tarragona és un poble de xafarders. A la meva vida privada faig el que vull, amb qui vull i on vull. També trobo de molt mal gust que aquests rumors els hagin fet arribar al meu director.

Cinquena victòria consecutiva!!!

2009-11-08T14:35:00.003+02:00

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet va sumar ahir la cinquena victòria consecutiva a la Tercera Caatalana, després d'imposar-se a la pista del Cantaires de Tortosa per un ajustat 77-79. El quadre de Pedro López es va endur un enfrontament molt igualat, que es va resoldre a la segona pròrroga.

Sense cap mena de dubte, els de la capital del Baix Ebre són l'equip més alt de la categoria, amb cinc jugadors fregant els dos metres d'alçada. Malgrat això, la bona defensa, la velocitat i l'encert exterior va permetre als granes portar la iniciativa al llarg de tot el partit, com demostren els parcials de 12-18 (minut 10), 27-29 (descans) i 41-44 (minut 30). Malgrat això, en els darrers minuts els locals es van mostrar molt més encertats, fins a situar-se 61-58 a 34 segons per al final. En el darrer atac, però, un triple de De la Cruz va permetre als visitants forçar la pròrroga.

En el primer temps afegit el Nàstic semblava que s'enduia clarament l'encontre, però un tir inverossímil de Romeu en el darrer segon va forçar la segona pròrroga (71-71). Tot i aquest contratemps, els del Tarragonès no van perdre la compostura, situant-se cinc punts amunt a falta de dos minuts (72-77). Un triple, però, i una nova cistella van fer tornar l'empat (77-77) a falta de mig minut. Llavors, en el darrer atac, un alley-hoop a Rubén Fernández va donar la cistella del triomf al quadre grana.

A nivell personal, vaig anotar 15 punts en 38 minuts. Ara, amb la victòria, el Nàstic suma el cinquè triomf, i es situa a la zona alta de la classificació, deixant enrere el pèssim inici de temporada, amb tres derrotes consecutives. El balanç ja és de 5-3, i diumenge vinent rebem al quart classificat, el Bàsquet Sama de Vilanova i la Geltrú.

Començo un màster

2009-11-05T14:46:00.002+02:00

Aquest mes de novembre començo un màster de Gestió de Comunicació Política i Electoral. És on-line i el faig a la Universitat Autònoma de Barcelona. Són uns estudis que abans ja han cursat l'amic Jordi Salvat, l'Alejandro Fernández, en Guillem Bargalló i el Frederic Recasens. La veritat és que em motiva bastant cursar-lo, ja que el dia 29 d'aquest mes farà tres anys que treballo com a periodista encarregat de política local al 'Diari de Tarragona'.

Espero que aquest màster em serveixi per enriquir-me professionalment, ja que de moment tant sols conec una banda de la informació, precisament la dels mitjans de comunicació. D'aquesta manera també podré començar a descobrir la manera de treballar de "l'altra banda".

Cas a part es mereix la tramitació administrativa de la Universitat Rovira i Virgili. Vaig fer la petició de tramitar l'expedient del títol de llicenciat el 13 de juliol, i fins la setmana passada no em van donar la documentació necessària, un fet que ha comportat que comenci el màster amb una setmana de retard. En fi, que hi farem...

Johan Cruyff: Un cop d'efecte

2009-11-03T12:51:00.004+02:00

Ahir vaig sentir que Johan Cruyff serà el nou entrenador de la selecció catalana de futbol. El tècnic holandès no cobrarà per ocupar el càrrec i ja debutarà en el partit que jugarà el combinat del Principat el proper mes desembre.

Personalment, em sembla que el fitxatge del millor preparador de la història del Futbol Club Barcelona és tot un èxit i tot un espectacular cop d'efecte per als interessos de Catalunya. Tenir a Cruyff com a reclam és un luxe que, avui en dia, poques seleccions es poden permetre. Sense anar gaire lluny, Espanya té a Vicente del Bosque... les comparacions són, en aquest cas. molt favorables per a la formació catalana.

Malgrat això, ja han sortit les primeres veus contràries, que demanen a Cruyff que parli en català. Sincerament, ho trobo bastant irrellevant. Si Michael Jordan volgués ser l'entrenador de la selecció catalana de bàsquet li demanaríem que parlés en català? Malauradament, en molts plenaris d'ajuntaments catalans encara hi ha molts regidors que s'expressen en castellà, i aquí ningú diu res. Crec que la seva vàlua està per sobre de tot això. És un professional de reconegut prestigi, que segur que farà que el nom de Catalunya apareixi en els principals mitjans de comunicació del món. Prefereixo un Cruyff que no parli bé en català (tampoc ho fa correctament en castellà i en holandès), que, per exemple, Pere Gratacós o Carles Reixach.

Tanco fins el dia 1 d'octubre

2009-08-13T17:39:00.004+03:00

Com ja haureu vist, darrerament no actualitzo massa el bloc. Suposo que per saturació de feina o bé per necessitat de vacances, la veritat és que no estic complint massa. Per això, he decidit tornar a tancar el bloc fins l'1 d'octubre. La veritat és que no estic massa motivat per escriure, així que deixaré passar el mes d'agost i, com que faig vacances del 12 al 27 de setembre, tornaré a reactivar l'espai a partir de l'octubre. Ens veiem llavors!!!

Algunes preguntes sobre la TDT pública

2009-08-02T17:37:00.004+03:00

Llegeixo avui al 'Diari de Tarragona' que la TDT pública costarà als tarragonins 1,4 milions d'euros. L'estudi es refereix als quatre consorcis que s'han creat en les deu comarques del territori tarragoní. Més enllà, però, dels números econòmics, que tampoc em semblen desproporcionats per una zona de 885.000 habitants, em venen al cap d'altres preguntes.

Llegeixo que el gerent de l'ens assegura que Tacoalt, el consorci que aplega als ajuntaments de Tarragona, Torredembarra, Constantí, Montblanc, Valls, Vila-seca i Salou, realitzarà la funció de "servei públic". Això, em costa de creure. Crec que si, realment, es volgués que el canal Tac 12 fés una funció, precisament, de servei públic, s'haurien integrat en el consorci els tres consells comarcals que representarien als petits pobles: el del Tarragonès, el de l'Alt Camp i el de la Conca de Barberà. Sense aquests ens, el nou canal es limitarà a cobrir només l'actualitat dels set termes municipals que paguen, tal i com afirma l'alcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, qui avui afirma: "Tots hem de tenir les mateixes hores". Per dur a terme un servei públic és necessari pagar un quota per entrar en un consorci? I em pregunto... això és un servei públic?

Una altra pregunta que em vé al cap és qui controlarà, precisament, els continguts que s'ofereixin i en base a què es gastaran els diners. El director de la Televisió Pública Catalana ha d'anar regularment a la comissió de control del Parlament; el de la Televisión Española, al Congrés... però, on haurà d'anar el de Tacoalt? Qui vetllarà pel control dels diners públics? La resposta està clara... ells mateixos, i això no és garantia de res.

És important saber guanyar

2009-07-28T00:56:00.002+03:00

Lamentables declaracions del recent guanyador del Tour de França, Alberto Contandor, contra Lance Armstrong. El ciclista madrileny ha manifestat que "mai he tingut admiració per l'americà", que "han estat més durs les nits a l'hotel que les etapes" i que l'any vinent anirà a la cita de juliol "amb un equip que estigui al 100% amb mi".

Crec que és tant important saber perdre com saber guanyar. Mentre Armstrong ha declarat que Contador l'hagués pogut derrotar "en els meus millors anys, és molt bo", Contador s'ha despatxat a gust contra el seu company d'equip. Quina falta de classe!!! Tant li hagués costat ser elegant? És una llàstima que el seu nivell de diplomàcia no estigui al mateix nivell esportiu.

No hi ha dubte que, a dia d'avui, Contador és el millor ciclista que hi ha. Ho ha demostrat tant en les etapes contrarrellotge com en les alpines o pirinenques. Però també s'ha de valorar el paper d'Armstrong, que ha quedat tercer tenint 38 anys, després d'estar-ne quatre sense competir i havent patit una lesió al Giro d'Itàlia que li va truncar la preparació. L'any vinent, amb més rodatge, la cosa pot estar més igualada. De moment, però, al 2009 Contador ha estat superior. Però només a la bicicleta. Una llàstima que un campió com ell no sàpiga estar a l'alçada.

Canvi d'etapa

2009-07-22T01:05:00.003+03:00

El 'Diari de Tarragona' ha decidit cessar al fins ara director, Jordi Jaria. El que fins ara era el meu cap ha estat en el càrrec uns deu mesos, intentant canviar per complet la fisonomia del rotatiu. Es tracta del tercer director que tinc des que vaig arribar a la redacció el 29 de novembre del 2006, és a dir, fa gairebé dos anys i vuit mesos. Abans he estat a les ordres de Ramon Pedrós i Álex Saldaña, qui ara tornarà a exercir les funcions de màxim responsable.

Home de caràcter fort i amb les idees molt clares, Jaria no va tenir mai una relació fluïda ni amb la redacció ni amb els membres de l'staff. Fruit d'això, segurament es van produir dues baixes molt importants (Carles Magrané i David Requena). Una de les seves decisions clau també va ser reduir dràsticament les pàgines de la secció d'esports i crear la secció "Nuestra gente".

A nivell personal, la veritat és que no puc dir massa cosa d'ell. Ni bo ni dolent. Mai vam tenir cap problema important, tot i que la nostra relació tampoc va ser massa directa. Com amb tot, intentaré quedar-me amb el millor per extreure'n una conclusió positiva. Li desitjo molta sort.

Un desastre de 25 milions

2009-07-15T22:18:00.001+03:00

La comissió d'investigació del pàrquing Jaume I ha fet públic aquesta setmana les conclusions del seu anàlisi. En el document s'especifica que l'ex president d'aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), Xavier Magriñà, i l'ex gerent de la companyia, Jesús Trasobares, serien els principals responsable del desastre de 25 milions d'euros. A més, el text informa de la menor culpa que, entén, tindrien els membres del consell d'administració d'AMT.

Realment, tot el que ha passat en aquest cas és increïble, millor dit, surrealista. Ahir vaig tenir la oportunitat de llegir-me l'informe elaborat pels tècnics municipals, i la veritat és que n'hi ha per pujar-se per les parets. Operacions sense la necessària publicitat i concurrència, decisions sense comptar amb el vist-i-plau dels serveis jurídics, obres sense llicència... En fi, propi d'una pel·lícula de terror. Això sí, molt cara.

L'altre dia, a la ràdio, vaig defensar que la major part de la responsabilitat hauria de recaure en el paper dels funcionaris municipals. Confirmo el que vaig dir. En tot l'expedient no apareix cap mena d'informe tècnics desaconsellant l'obra, ni cap mena d'advertiment d'il·legalitat. els polítics tenen la seva important part de culpa, però moltes vegades ells firmen, o no, les coses en base a uns informes tècnics. Qui va habilitar les partides? qui pagava les certificacions? qui donava comptes sobre com es desenvolupava l'obra. Tot això són qüestions que ara les haurà de resoldre el Fiscal.

Bàsquet: Com sempre, tothom per la seva banda

2009-07-12T17:11:00.004+03:00

Com era d'esperar, CBT i ADT no han arribat a cap mena d'acord perquè la ciutat de Tarragona tingui un sol equip professional de bàsquet. Les divergències històriques han tornat a impedir l'acord entre ambdues entitats i provocaran que Tarragona sigui la única població de l'Estat amb dos equips a la LEB. Lamentable.

Ho he dit en alguna ocasió, però ho reitero. Mentre continuï la gent actual, la ciutat mai tindrà un equip a la Lliga ACB. Mentre tothom tiri per la seva banda i no es pensi en un objectiu global, la màxima categoria seguirà sent una utopia. De què serveix tenir un equip a la segona categoria i un altre a la tercera? La resposta està clara: de res.

L'Ajuntament de Tarragona es gasta cada any més de 700.000 euros entre dos equips que són incapaços de reunir a més de mil persones regularment en els seus pavellons. Això són masses calers, més tenint en compte que, per exemple, un equip com el Volei Sant Pere i Sant Pau ha hagut de renunciar a portar el nom de Tarragona per Europa per falta de liquidesa. La conclusió de tot aquest assumpte està clara: Els dirigents dels dos clubs de bàsquet de la ciutat no es mereixen un equip a la Lliga ACB.

Un projecte necessari que s'eternitza

2009-07-07T01:13:00.002+03:00

L'Ajuntament de Tarragona ha anunciat avui que s'ha modificat el projecte del pas soterrat per on passaran els vehicles quan es duguin a terme les esperades obres de soterrament del pas a nivell de la Plaça dels Carros. En principi, estava previst que els cotxes i motos passessin pel carrer Comerç, però finalment ho faran per la part esquerra de la plaça actual. Els pas de les persones es durà a terme per on passen actualment, però per sota terra.

El regidor d'Urbanisme, Xavier Tarrés (PSC), ha afirmat que s'espera que les obres comencin abans de final d'any. Es tracta d'un projecte que ja porta un important retard, per la qual cosa s'hauria d'intentar accelerar-lo al màxim, ja que és un punt clau de la ciutat. Connecta la Part Baixa amb la platja i, sobretot a l'estiu, és una zona on es formen moltes, masses, cues. A banda, hi ha el perill que suposa que la gent passi constantment per sobre de la via del tren. Mentre hi hagi la via, Tarragona continuarà sent una ciutat dividida.

Com a novetat, i bona notícia, cal dir que l'execució del projecte comportarà una remodelació de la Plaça dels Carros. Com li passa a la dels Infants, és una zona on hi predomina massa el ciment. És massa dura, té poca ombra i no invita a la participació dels ciutadans. Està previst dotar-la de més vegetació, més arbres, més flors i més bancs. A més, guanyarà 25 metres. Esperem que no passi com en tants d'altres projectes i s'eternitzi en el temps. Tarragona necessita places més humanes on els ciutadans hi puguin descansar.

Tour 2009: M'agradaria que guanyés Armstrong

2009-07-05T21:05:00.003+03:00

Ahir va començar una de les competicions esportives que desperten més interès a nivell mundial: el Tour de França. Com a novetat, la ronda francesa presenta aquest any el retorn del ciclista més gran de tota la història, com és Lance Armstrong, que està a punt de complir els 38 anys. El ciclista nord-americà ha guanyat en set ocasions la cita gala, un fita increïble tenint en compte que quan només tenia 25 anys va haver de superar un càncer als testicles.

En la primera contrarrellotge, el ciclista yankee- amb molts anys de residència a Girona- va acabar en la novena posició, a tant sols 22 segons d'Alberto Contador. Tot i això, els mitjans estatals ja han tirat les campanes al vol, afirmant que "ja està clar" qui és el líder de l'equip Astanna. Lamentable. Personalment, considero que treure només 22 segons a Armstrong en els seus primers 16 quilòmetres a França des del 2005 és un desastre.

No entenc aquesta mania dels mitjans espanyols de voler reivindicar el paper de líder de Contador. Crec que a mesura que vagi avançant la prova ja es definirà qui ha de ser el cap de files. És cert que Contador és el ciclista del moment. Ha guanyat un Tour, un Giro i una Vuelta i, a sobre, és molt més jove. Si realment és ell qui ha de comandar l'equip, endavant, però tampoc cal que es faci una campanya ja des de la primera etapa. Què són 22 segons? Sembla ridícul treure conclusions d'aquests primers quilòmetres, més quan Armstrong és un ciclista que sempre s'ha caracteritzat per anar de menys a més. Sincerament, a mi m'agradaria que Armstrong guanyés el seu vuitè Tour. És el més gran de tots.

La meva aposta és Van Persie (Arsenal)

2009-07-04T22:38:00.002+03:00

A llarg de les darreres setmanes hem sentit diverses veus del barcelonisme que comencen a posar-se nervioses perquè el Barça de Guardiola encara no ha fitxat. Comparen les zero incorporacions blaugranes amb les quatre ja realitzades pel Real Madrid (Cristiano Ronaldo, Kaká, Benzema i Albiol) i, fins i tot, dubten de la feina del director esportiu, Txiki Beguiristain. Increïble.

Que se sàpiga, l'actual campió és el Barça. Si fa un mes es deia que els blaugranes són un conjunt jove, amb molt de recorregut per endavant, és normal que ara tant sols necessiti petits retocs. Crec que als de Guardiola els fa falta un lateral esquerre, un mig defensiu, un extrem esquerre i un davanter. Amb aquests quatre retocs, més Messi, Iniesta i companyia, estic segur que estaran en disposició per competir per els sis grans títols que jugaran (Lliga, Copa, Champions, Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa i la Intercontinental).

D'altra banda, tampoc sóc dels que creu que la continuïtat de Samuel Eto'o seria una desgràcia. Ara mateix, el camerunès és el millor davanter del món. Estic d'acord que ha arribat el moment del seu adéu, però esportivament el Barça no hi sortirà guanyant canviant-lo per David Villa (València). Si que trobaria un encert, en canvi, portar a Arshavin (Arsenal) o Mata (València). En canvi, Ribery (Bayern) ja no hauria d'interessar, ja que ja ha dit públicament que vol anar al Madrid. Quina seria la meva aposta? Ho tinc claríssim: Van Persie (Arsenal). És un davanter letal, ràpid i habilidós, que s'adaptaria perfectament al joc de Guardiola.

A pagar fins l'any... 2040!!!

2009-06-30T01:17:00.002+03:00

Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya han firmat aquest migdia l'acord pel qual el consistori, mitjançant una empresa municipal, avançarà els diners per desbloquejar la futura construcció de l'Escola Oficial d'Idiomes a l'antiga fàbrica de la Chartreuse. El document especifica que el Govern català pagarà uns 400.000 euros anuals a la corporació local durant els propers trenta anys per cobrir el pressupost de 8,6 milions d'euros que costarà l'execució del projecte.

Això vol dir que l'executiu autonòmic estarà fent pagaments a l'Ajuntament fins l'any 2040. Sí, sí, no m'he equivocat. El Govern deurà diners a l'administració municipal tarragonina fins l'any 2040. Llavors, jo tindré 59 anys. Personalment, em satisfà el fet que, per fi, es desbloquegi la construcció del centre educatiu, però tinc molts dubtes sobre aquesta operació. En primer lloc, no trobo normal que un Ajuntament hagi d'avançar líquid a la Generalitat. Tarragona és la única capital de província que ho ha hagut de fer. D'altra banda, és una incoherència que el mateix partit digui, per una banda, que l'Ajuntament de Tarragona està hipotecat perquè haurà de pagar un milió d'euros anuals durant 35 anys pel pàrquing Jaume I i, de l'altra, realitzi una operació per pagar mig 'kilo' fins al 2040. Si tenim en compte que el debat va sorgir l'any 1989, trobem que haurem estat 51 anys perfilant i pagant una EOI. Això és més de mig segle. Lamentable.

Un altre debat seria la ubicació. Sempre he dit que, personalment, a mi no m'agrada la Chartreuse. Si per una caserna de la Guàrdia Urbana que donarà servei a 280 persones es construirà un edifici nou, per què no se'n fa un també per un centre que dóna servei a 3.000 persones? A més, a la Part Baixa hi haurà molts problemes d'aparcament. Pràcticament no hi ha pàrquings i, el que hi ha (el de Lubasa del Moll de Costa), és un complet desastre. Posats a donar edificis, per què no s'ha optat per un altra opció, com per exemple Lletres de la Plaça Imperial Tarraco?

Unipreus a Tarragona!!!

2009-06-23T00:42:00.002+03:00

L'empresa catalana de roba i calçat esportiu Unipreus té previst obrir la seva primera tenda a la ciutat de Tarragona a mitjans de l'any 2010. L'establiment tindrà uns dos mil metres quadrats de superfície comercial, es situarà a la N-340 a l'alçada de Campclar (a la partida de Mas d'en Jover), i aportarà, a més, uns vuitanta llocs de treball. Sense anar gaire lluny, aquesta firma va facturar l'any passat 43,9 milions d'euros.

Crec, sincerament, que es tracta d'una gran notícia. Molts som les persones que fem esport habitualment que, en alguna ocasió, hem anat expressament a Lleida a comprar material esportiu. És la tenda de referència del sector, ja sigui per la seva varietat o pel gran nombre de talles i mides de tot que s'hi pot trobar. L'arribada d'aquesta prestigiosa firma, de capital cent per cent català, suposarà un punt d'inflexió a nivell comercial. Si a aquest fet sumem la futura arribada de El Corte Inglés a la ciutat, trobem que Tarragona, en poc més d'un any, haurà donat diversos passos endavant per convertir-se en el referent comercial del Camp de Tarragona. I això, a l'espera de veure que passa amb l'Ikea...

Millor un equip a la ACB que dos a LEB...

2009-06-20T17:17:00.002+03:00

Al llarg de les darreres setmanes he parlat amb bastanta gent sobre la possible unificació, o no, del bàsquet professional tarragoní. Ho he comentat amb polítics, jugadors i directius del CBT i de l'ADT i, crec, que la conclusió general és que és absurd que Tarragona sigui la única ciutat de l'Estat amb dos equip a la LEB. És una despesa absolutament innecessària que, a més, no és gens rentable, ja que la gent que no està immersa en el món del bàsquet no diferencia massa entre LEB Oro, LEB Plata o LEB Bronce.

El futur, doncs, ha de planificar-se mirant cap amunt i plantejar-se la Lliga ACB com un repte, com un objectiu assolible a mig termini. Si el Lleida, el Manresa, el Girona o el Granollers ho han aconseguit, per què no ho pot assolir Tarragona? La clau és que en aquestes ciutats totes les entitats van en un mateix camí. Tenen clar el projecte que volen i han aconseguit, a més, diners d'entitats privades, no depenent tant sols de les aportacions de les administracions públiques. A més, tenen les infraestructures necessàries per poder competir a la màxima categoria: és a dir, un pavelló per a 7.000 espectadors. Tarragona 2017, independentment de qui en sigui el President de la candidatura, és una excusa ideal per modernitzar les instal·lacions esportives de la ciutat. De moment, per cert, són tercemundistes...

Per a dur a terme l'esperada unificació està clar que les dues parts han de cedir. Personalment, crec que la clau seria jugar a la Plaça de Toros, sota el nom d'un nou club, com per exemple Unió de Bàsquet Tarragona. Les dues entitats haurien de mantenir la seva pròpia estructura de base, amb els equips séniors filials en categories no professionals, com la Lliga EBA o la Copa Catalunya. La junta directiva, a més, hauria d'estar formada per gent nova, és a dir, que no es pugui identificar el nou club amb una determinada entitat ja existent. En definitiva, cal modernitzar i passar pàgina al bàsquet de la ciutat. Cal gent nova que aporti un plus d'energia que il·lusioni a la ciutat. L'horitzó ha de ser arribar als tres o quatre mil socis. Al contrari, Tarragona continuarà sent una ciutat de LEB.

L'any vinent jugaré al Nàstic

2009-06-20T00:35:00.002+03:00

Ja és oficial. Aquesta tarda he tancat la meva incorporació al Nàstic de bàsquet de cara a la propera temporada. La veritat és que després que el TGN Bàsquet ens fés fora, tenia clar que el quadre grana era la primera opció. Després de diversos dies esperant, avui he quedat amb ells i ho hem tancat.

El Nàstic juga a la mateixa categoria que jugava fins ara al TGN (Tercera Catalana). Crec que hi haurà un molt bon equip. De fet, del meu antic club hi haurà un parell o tres de jugadors que també fitxaran per l'equip de la Budallera. A més, a la resta ja els conec bastant i m'entrenarà el tècnic que vaig tenir al Sagrat Cor quan era aleví. Estic molt content d'haver fitxat per aquest club. Comença una nova etapa.

Les formes són importants

2009-06-19T02:08:00.002+03:00

Avui ha estat un d'aquells dies que he conegut molt millor com són algunes persones i que, sincerament, m'han decepcionat. Més que en el fons, que es pot entendre, en les formes. No tot s'hi val. Tot ha estat arrant de la notícia que he publicat avui al Diari, sobre l'adjudicació provisional a l'empresa Iniciatives de Televisió SL de la producció dels serveis informatius de la cadena TAC 12, la TDT Pública de les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà. Es dóna la circumstància que aquesta empresa gestiona actualment Canal Reus.

Doncs bé. Exactament a les 9.06 hores d'aquest matí tinc una trucada perduda de la portaveu municipal de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria. Com que en aquell moment estava esmorzant i tenia el mòbil en silenci, resulta que no li he agafat el telèfon. Llavors m'ha enviat un missatge recriminant-me que no l'hagués trucat el dia anterior. He optat per no contestar-li ja que, a més, l'havia de veure una hora després, en la roda de premsa que es feia al Campus Catalunya de la URV per presentar el conveni entre la universitat i el Consorci de la TDT. He arribat durant la presentació i, just abans de començar la roda de premsa, la portaveu i presidenta de l'ens m'ha tornat a "renyar", aquesta vegada, però, de pitjors maneres. De fet, no m'ha dit ni hola.

En aquest acte també m'ha decepcionat l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Sense que cap periodista li fés absolutament cap pregunta al respecte, el president de la corporació local ha desmentit, en alguna part, la informació que hem publicat avui, un fet que no havia fet mai encara. Es veu que les grans errades han estat que les emissions no començaran per Santa Tecla, sinó l'11 de septembre i ha afirmat que "de cap de les maneres que Canal Reus controlarà els continguts". Crec que no ha estat la millor forma d'actuar. Creia que teníem una certa confiança, però avui he descobert que no.

El més lamentable de tot, però, ha estat el missatge que el director de Canal Reus TV, Quico Domènech, m'ha enviat via facebook. Deia així: "Diu el diccionari: Contrastar: Comprovar l'exactitud o autenticitat d'alguna cosa". I el verb forma part de l'abc del periodisme. Bona dia". Aquest correu m'ha sorprès molt, més que res perquè no he creuat mai a la vida una paraula amb ell. De fet, ni el conec. Ara, però, ni ganes.

Una notícia impressionant!

2009-06-16T00:36:00.004+03:00

Avui he llegit una notícia al 3cat24.cat que m'ha impressionat. És aquesta:

"Un grup de científics nord-americans ha descobert un bacteri sota el gel de Groenlàndia que podria aportar la clau sobre formes de vida en altres planetes. El microbi va sobreviure en estat dorment sota el gel durant 120.000 anys i els investigadors -de la Universitat de Pennsilvània- el van tornar a la vida incubant les mostres a diferents temperatures durant onze mesos. Segons l'estudi, l'anàlisi de microorganismes que han viscut en situacions tan extremes a la Terra pot ajudar a entendre com són les formes de vida en altres llocs del sistema solar, perquè aquests ambients tan freds són els més semblants a possibles hàbitats extraterrestres".

"Segons l'estudi, atès que la major part de la vida a la Terra ha consistit en microorganismes, seria raonable pensar que això mateix passa en altres planetes. Per això, l'anàlisi de microorganismes que sobreviuen sota condicions extremes a la Terra pot oferir claus sobre les formes de vida en altres llocs del sistema solar".

Sempre m'han interessat molt totes aquestes històries. Des de petit, la ciència ficció ha estat una de les meves passions. Julio Verne és un dels meus escriptors preferits. Us imagineu que, per exemple, aquesta notícia fós només un primer pas i que la NASA estigués preparant a la humanitat per dir que han trobat vida a Mart? En fi, que somiar és gratuït encara, oi?... però, us ho imagineu?