Ballesteros, alcalde

Josep Fèlix Ballesteros (PSC) continuarà quatre anys més com alcalde de Tarragona. El líder socialista seguirà al despatx de la Plaça de la Font, després que Convergència i Unió i el Partido Popular no arribessin a un pacte per governar de nou conjuntament la ciutat. D'aquesta manera, Ballesteros assumeix el seu segon mandat al front del consistori tarragoní.

Crec que la continuïtat de Ballesteros era el més lògic. Com a norma general, sóc partidari que mani sempre la força mé votada i, en el cas de Tarragona, la victòria del PSC va ser més que notable. És cert que el PP va aconseguir uns resultats històrics i espectaculars, però també ho és que Ballesteros va sumar cinc regidors més i 8.000 vots que la segona força. No hagués estat lògic que un partit amb 12 regidors s'hagués quedat a l'oposició (a Tarragona, això, mai ha passat), mentre que tampoc s'hagués entès que hi hagués hagut un alcalde amb tant sols 7 dels 27 regidors que conformen el Saló de Plens. Un altre dels factors van ser els pèssims resultats d'una CiU que, en aquesta ocasió, va sumar els tercers pitjors resultats de la seva història quan la tònica prediminant a Catalunya ha estat d'un ascens imparable. Val la pena reflexionar-hi.

Algun dia algú ens haurà d'explicar, però, què és el que realment ha passat entre CiU i PP. Mentre el popular Alejandro Fernández assegura que va pactar un govern "equitatiu" amb els nacionalistes, on l'alcaldia es repartia a parts iguals dos anys per cadascú, la nacionalista Victòria Forns ho nega. Això vol dir que algú dels dos ens està mentint, i això és molt greu. La ciutadania es mereix saber a quina classe d'acord van arribar aquests dos alcaldables, ja que del contrari dóna la sensació que s'està jugant amb el vot del ciutadà.

De totes formes, crec que el cartipàs municipal que es va presentar dissabte passat no serà el definitiu. Estic convençut que al llarg dels propers mesos tindrem novetats importants en forma d'un pacte sociovergent. El precedent d'això el trobem al mandat 1995-1999. Llavors, Joan Miquel Nadal (CiU) va començar a manar en minoria, però després de sis mesos de govern, al desembre de 1995 va firmar un acord de govern amb el PSC. Aposto que després de les eleccions generals del pròxim mes de març es repetirà la història.