Mas guanya per eliminació

Convergència i Unió ha recuperat, set anys després, la Generalitat de Catalunya. La formació nacionalista es va imposar clarament en les eleccions autonòmiques del passat diumenge, superant per un total de 34 diputats a la segona força política del país: el PSC. Com era d'esperar, la federació va fregar la majoria absoluta, aconseguint 62 dels 135 escons que estaven en joc. D'aquesta manera, va pujar en 14 el seu nombre de diputats respecte als que tenia durant la legislatura 2006-2010. Darrere CiU es va quedar el PSC, amb 28 representants; el PP, amb 18; ICV i ERC, amb 10; Solidaritat Catalana, amb 4; i Ciutadans, amb 3.

Diverses són les conclusions que es poden extreure, tant dels resultats com de la campanya. El resum, però, crec que és que Artur Mas ha guanyat, o apallissat, per eliminació. Ha estat el candidat menys dolent. Més que mai s'ha imposat l'anomenat "vot útil". El votant nacionalista, sobiranista i independentista ha optat decididament per Convergència i Unió, en detriment del PSC i Esquerra. Els electors han prioritzat, doncs, castigar el govern tripartit. Una dada ho diu tot: els tres partits que estaven en el govern han baixat en 22 el seu nombre de representants: 11 ERC, 9 el PSC i 2 ICV. Com diria Bernd Schuster, "no hase falta decir nada más"...

Crec que un altre dels factors que ha estat decisiu per explicar l'incontestable triomf de CiU, que s'ha imposat en les 41 comarques catalanes, ha estat el desenvolupament de la campanya. La de CiU ha estat, de llarg, la més seriosa, molt allunyada dels espectacles lamentables que hem pogut presenciar amb els vídeos del PP i de Montserrat Nebrera, el súper monti del PSC o els nus integrals de Ciutadans. La gent, més en temps de crisi, ha optat per la vella guàrdia i l'ordre tradicional de CiU.

Considero, doncs, que la gent s'ha decantat en favor de Mas per eliminació de la resta. Durant el debat a TV3, Mas es va comportar com el President de la Generalitat, mentre que Montilla semblava exercir de cap de l'oposició. Sánchez-Camacho (PP) i Albert Rivera (C's) van tornar a fer gala del seu anti catalanisme, fent una escenificació absurda dels seus arguments i parlant en castellà durant una petita part de les seves intervencions a la televisió pública catalana. Finalment, Herrera (ICV) i Puigcercós (ERC) no van estar malament, però els seus arguments van estar massa centrats en una sola qüestió: Puigcercós, amb el referèndum i, Herrera, amb l'abandonament dels drets socials.

El que realment em preocupa, però, és que el màrketing polític que ha utilitzat Convergència per explicar la seva proposta estrella (el concert econòmic) sigui tant sols fum. Tres dies després dels comicis, els representants nacionalistes ja han canviat el nom al seu plat fort, passat del terme "concert econòmic" que han fet servir constantment durant 15 dies, a "pacte fiscal", un fet que rebaixa considerablement les pretensions d'autogovern de Catalunya. Lamentablement, sembla doncs que tornem al "Peix al cove" de Jordi Pujol. Per cert, algú em pot aclarir si CiU és independentista?