dimecres, 19 / març / 2008

L'hipocresia no té límits

Com més passen les hores més emprenyat estic. Avui, per exemple, he anat a una perruqueria que posa publicitat al Més Tarragona, i el primer que m'han preguntat ha estat: 'Ens pensàvem que et veuríem ahir a la festa. Per què no his vas anar?'. Quan els he respòs que no ens havien convidat a cap dels extreballadors, s'han quedat de pasta de moniato. Això sí, m'han explicat el 'numeret' que va montar ahir el fotògraf Marc Gavaldà. Marc, chapeau!

Llegint els diaris 'Més' d'ahir i d'avui m'adono que l'hipocresia, tant de la classe política com dels responsables del Més Tarragona, no té límits. Com és possible que l'alcalde de Tarragona, el delegat del Govern, el president de la Diputació i el subdelegat del Govern Central assisteixin a una festa d'una empresa privada que deu una gran quantitat de diners a molts dels seus empleats? No estic d'acord amb Josep Fèlix Ballesteros quan titula el seu article sobre aquest diari com "La feina ben feta". El primer que s'ha de fer és pagar, al dia, als empleats. N'hi ha a qui encara deuen 10.000 euros. Tampoc estic conforme amb Josep Poblet quan diu que "El més important és la comunicació", ni amb Ernest Benach quan assegura que "1.000, un número d'èxit". També discrepo amb Joan Maria Abelló (familiar del Cap de continguts) quan diu "Més Tarragona, tot un exemple comunicatiu". Sincerament, només coincideixo amb Xavier Sabaté, quan afirma "Mil petits miracles". Doncs sí, tenint en compte les circumstàncies, els escassos recursos humans i la incertesa per saber quan i com cobraríem, és un petit miracle que aquest rotatiu hagi sortit publicat cada dia que tocava. Sense excepció.

El fet que ahir assistissin totes aquestes administracions a l'acte celebrat a l'Hotel Imperial Tarraco em demostra la distància existent entre la classe política i la gent del carrer. També em pregunto quin és el paper que està jugant el Col·legi de Periodistes en aquest escandalós cas. Que no té un equip jurídic aquesta entitat? Si no és el Col·legi qui defensa els interessos dels periodistes, qui ho farà? Finalment, trobo lamentables les declaracions del Director General del Més quan afirma que "volem consolidar el nostre paper de lideratge dins de la premsa escrita en el Camp de Tarragona". Quin paper de lideratge? Si són el quart diari de la ciutat! El primer que hauria de fer aquest senyor és saber qui va dissenyar i 'parir' aquest rotatiu, i informar-se de la gent que vam lluitar perquè aquest producte, que en un principi ningú apostava per ell, vam aconseguir que tirés endavant. 'A cada cerdo le llega su San Martín'.

4 comentaris:

Albert París ha dit...

Que no t'indignin les paraules dels polítics. Són els primers interessats a portar-se bé amb els mitjans quan els hi convé i a posar pals a les rodes quan també els hi convé.
Ja sabem que només veuen els mitjans, fins i tot els morosos, com la veu de l'amo i els utilitzen com a tals.

Ja he llegit el teu post i el que ha escrit el Salvat sobre la festa, els 1.000 números i tota la parafernàlia.

Ja fa més de tres anys que vaig abandonar aquella casa de barrets i veig que dia a dia superen la meva capacitat de sorpresa. He seguit, més o menys, el desenvolupament intern del diari i només arribo a una sola conclusió:

Això només pot passar quan qui dirigeix l'empresa periodística és un simple especulador, que crea un diari, com qui crea qualsevol empresa o botiga, amb un únic objectiu: el d'aconseguir el màxim de favors econòmics i polítics.

És el que fan TOTS els ESPECULADORS. Ja tractin amb diaris, amb televisions, amb habitatges o amb terrenys.

Salut

octavi ha dit...

Sí senyor Albert, l'has clavat! una abraçada!

Josep Maria Yago ha dit...

aneu ben servits, els periodistes. Deu n'hi do ambels mitjans de comunicació que teniu/tenim

Reforma Electoral ha dit...

MANIFIESTO POR LA REFORMA DE LA ACTUAL LEY ELECTORAL

http://reformaleyelectoral.blogspot.com/

Un cada vez más extenso grupo de ciudadanos considera una urgente necesidad democrática reformar la actual Ley Electoral.

No es de justicia que a Izquierda Unida le cueste cada escaño 481.520 votos y a UPyD 303.535 votos mientras que al PNV le cuesta solamente 50.541, a Nafarroa Bai 62.073, al PSOE 65.470 y al PP 66.470 votos.

No es justo que IU, tercera fuerza política en número de votos tenga 2 escaños y CIU con 200.000 votos menos obtenga 10 diputados.

No es justo que UPyD, quinta fuerza política en número de votos alcance únicamente 1 asiento en el Parlamento y el PNV también con menos votos consiga 6 escaños.

Este sistema adultera la voluntad de los ciudadanos emitida en las urnas, escamotea la representatividad y proporcionalidad de un sistema multipartidista como el español y burla el deseo de gran parte de los votantes que observan como su voto no vale nada en virtud de una Ley Electoral caduca.

Por tanto:

Exigimos a las dos grandes formaciones políticas españolas una profunda reflexión sobre el tema desvinculada de sus intereses partidistas, coyunturales y electorales.

Reclamamos que escuchen las voces que se alzan en la sociedad representando a una mayoría deseosa de un cambio que permita que el voto de todos los ciudadanos tenga el mismo valor.

Demandamos una reforma de la actual Ley Electoral, por injusta y alejada del principio "Un ciudadano, un voto".

http://reformaleyelectoral.blogspot.com/

POR UNA REFORMA DE LA LEY ELECTORAL.

UN CIUDADANO, UN VOTO.


Enlázanos desde tu blog/web a través de nuestro banner.

Envíanos la URL de tu blog/web para añadirte a la lista de enlces que apoyan la reforma de la ley electoral a través de un post o de nuestro correo electrónico.