Cinquena victòria consecutiva!!!

El Gimnàstic de Tarragona de bàsquet va sumar ahir la cinquena victòria consecutiva a la Tercera Caatalana, després d'imposar-se a la pista del Cantaires de Tortosa per un ajustat 77-79. El quadre de Pedro López es va endur un enfrontament molt igualat, que es va resoldre a la segona pròrroga.

Sense cap mena de dubte, els de la capital del Baix Ebre són l'equip més alt de la categoria, amb cinc jugadors fregant els dos metres d'alçada. Malgrat això, la bona defensa, la velocitat i l'encert exterior va permetre als granes portar la iniciativa al llarg de tot el partit, com demostren els parcials de 12-18 (minut 10), 27-29 (descans) i 41-44 (minut 30). Malgrat això, en els darrers minuts els locals es van mostrar molt més encertats, fins a situar-se 61-58 a 34 segons per al final. En el darrer atac, però, un triple de De la Cruz va permetre als visitants forçar la pròrroga.

En el primer temps afegit el Nàstic semblava que s'enduia clarament l'encontre, però un tir inverossímil de Romeu en el darrer segon va forçar la segona pròrroga (71-71). Tot i aquest contratemps, els del Tarragonès no van perdre la compostura, situant-se cinc punts amunt a falta de dos minuts (72-77). Un triple, però, i una nova cistella van fer tornar l'empat (77-77) a falta de mig minut. Llavors, en el darrer atac, un alley-hoop a Rubén Fernández va donar la cistella del triomf al quadre grana.

A nivell personal, vaig anotar 15 punts en 38 minuts. Ara, amb la victòria, el Nàstic suma el cinquè triomf, i es situa a la zona alta de la classificació, deixant enrere el pèssim inici de temporada, amb tres derrotes consecutives. El balanç ja és de 5-3, i diumenge vinent rebem al quart classificat, el Bàsquet Sama de Vilanova i la Geltrú.

Començo un màster

Aquest mes de novembre començo un màster de Gestió de Comunicació Política i Electoral. És on-line i el faig a la Universitat Autònoma de Barcelona. Són uns estudis que abans ja han cursat l'amic Jordi Salvat, l'Alejandro Fernández, en Guillem Bargalló i el Frederic Recasens. La veritat és que em motiva bastant cursar-lo, ja que el dia 29 d'aquest mes farà tres anys que treballo com a periodista encarregat de política local al 'Diari de Tarragona'.

Espero que aquest màster em serveixi per enriquir-me professionalment, ja que de moment tant sols conec una banda de la informació, precisament la dels mitjans de comunicació. D'aquesta manera també podré començar a descobrir la manera de treballar de "l'altra banda".

Cas a part es mereix la tramitació administrativa de la Universitat Rovira i Virgili. Vaig fer la petició de tramitar l'expedient del títol de llicenciat el 13 de juliol, i fins la setmana passada no em van donar la documentació necessària, un fet que ha comportat que comenci el màster amb una setmana de retard. En fi, que hi farem...

Johan Cruyff: Un cop d'efecte

Ahir vaig sentir que Johan Cruyff serà el nou entrenador de la selecció catalana de futbol. El tècnic holandès no cobrarà per ocupar el càrrec i ja debutarà en el partit que jugarà el combinat del Principat el proper mes desembre.

Personalment, em sembla que el fitxatge del millor preparador de la història del Futbol Club Barcelona és tot un èxit i tot un espectacular cop d'efecte per als interessos de Catalunya. Tenir a Cruyff com a reclam és un luxe que, avui en dia, poques seleccions es poden permetre. Sense anar gaire lluny, Espanya té a Vicente del Bosque... les comparacions són, en aquest cas. molt favorables per a la formació catalana.

Malgrat això, ja han sortit les primeres veus contràries, que demanen a Cruyff que parli en català. Sincerament, ho trobo bastant irrellevant. Si Michael Jordan volgués ser l'entrenador de la selecció catalana de bàsquet li demanaríem que parlés en català? Malauradament, en molts plenaris d'ajuntaments catalans encara hi ha molts regidors que s'expressen en castellà, i aquí ningú diu res. Crec que la seva vàlua està per sobre de tot això. És un professional de reconegut prestigi, que segur que farà que el nom de Catalunya apareixi en els principals mitjans de comunicació del món. Prefereixo un Cruyff que no parli bé en català (tampoc ho fa correctament en castellà i en holandès), que, per exemple, Pere Gratacós o Carles Reixach.

Tanco fins el dia 1 d'octubre

Com ja haureu vist, darrerament no actualitzo massa el bloc. Suposo que per saturació de feina o bé per necessitat de vacances, la veritat és que no estic complint massa. Per això, he decidit tornar a tancar el bloc fins l'1 d'octubre. La veritat és que no estic massa motivat per escriure, així que deixaré passar el mes d'agost i, com que faig vacances del 12 al 27 de setembre, tornaré a reactivar l'espai a partir de l'octubre. Ens veiem llavors!!!

Algunes preguntes sobre la TDT pública

Llegeixo avui al 'Diari de Tarragona' que la TDT pública costarà als tarragonins 1,4 milions d'euros. L'estudi es refereix als quatre consorcis que s'han creat en les deu comarques del territori tarragoní. Més enllà, però, dels números econòmics, que tampoc em semblen desproporcionats per una zona de 885.000 habitants, em venen al cap d'altres preguntes.

Llegeixo que el gerent de l'ens assegura que Tacoalt, el consorci que aplega als ajuntaments de Tarragona, Torredembarra, Constantí, Montblanc, Valls, Vila-seca i Salou, realitzarà la funció de "servei públic". Això, em costa de creure. Crec que si, realment, es volgués que el canal Tac 12 fés una funció, precisament, de servei públic, s'haurien integrat en el consorci els tres consells comarcals que representarien als petits pobles: el del Tarragonès, el de l'Alt Camp i el de la Conca de Barberà. Sense aquests ens, el nou canal es limitarà a cobrir només l'actualitat dels set termes municipals que paguen, tal i com afirma l'alcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, qui avui afirma: "Tots hem de tenir les mateixes hores". Per dur a terme un servei públic és necessari pagar un quota per entrar en un consorci? I em pregunto... això és un servei públic?

Una altra pregunta que em vé al cap és qui controlarà, precisament, els continguts que s'ofereixin i en base a què es gastaran els diners. El director de la Televisió Pública Catalana ha d'anar regularment a la comissió de control del Parlament; el de la Televisión Española, al Congrés... però, on haurà d'anar el de Tacoalt? Qui vetllarà pel control dels diners públics? La resposta està clara... ells mateixos, i això no és garantia de res.

És important saber guanyar

Lamentables declaracions del recent guanyador del Tour de França, Alberto Contandor, contra Lance Armstrong. El ciclista madrileny ha manifestat que "mai he tingut admiració per l'americà", que "han estat més durs les nits a l'hotel que les etapes" i que l'any vinent anirà a la cita de juliol "amb un equip que estigui al 100% amb mi".

Crec que és tant important saber perdre com saber guanyar. Mentre Armstrong ha declarat que Contador l'hagués pogut derrotar "en els meus millors anys, és molt bo", Contador s'ha despatxat a gust contra el seu company d'equip. Quina falta de classe!!! Tant li hagués costat ser elegant? És una llàstima que el seu nivell de diplomàcia no estigui al mateix nivell esportiu.

No hi ha dubte que, a dia d'avui, Contador és el millor ciclista que hi ha. Ho ha demostrat tant en les etapes contrarrellotge com en les alpines o pirinenques. Però també s'ha de valorar el paper d'Armstrong, que ha quedat tercer tenint 38 anys, després d'estar-ne quatre sense competir i havent patit una lesió al Giro d'Itàlia que li va truncar la preparació. L'any vinent, amb més rodatge, la cosa pot estar més igualada. De moment, però, al 2009 Contador ha estat superior. Però només a la bicicleta. Una llàstima que un campió com ell no sàpiga estar a l'alçada.

Canvi d'etapa

El 'Diari de Tarragona' ha decidit cessar al fins ara director, Jordi Jaria. El que fins ara era el meu cap ha estat en el càrrec uns deu mesos, intentant canviar per complet la fisonomia del rotatiu. Es tracta del tercer director que tinc des que vaig arribar a la redacció el 29 de novembre del 2006, és a dir, fa gairebé dos anys i vuit mesos. Abans he estat a les ordres de Ramon Pedrós i Álex Saldaña, qui ara tornarà a exercir les funcions de màxim responsable.

Home de caràcter fort i amb les idees molt clares, Jaria no va tenir mai una relació fluïda ni amb la redacció ni amb els membres de l'staff. Fruit d'això, segurament es van produir dues baixes molt importants (Carles Magrané i David Requena). Una de les seves decisions clau també va ser reduir dràsticament les pàgines de la secció d'esports i crear la secció "Nuestra gente".

A nivell personal, la veritat és que no puc dir massa cosa d'ell. Ni bo ni dolent. Mai vam tenir cap problema important, tot i que la nostra relació tampoc va ser massa directa. Com amb tot, intentaré quedar-me amb el millor per extreure'n una conclusió positiva. Li desitjo molta sort.