No entenc el 'no' de CiU en els pressupostos de Tarragona

El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquesta setmana els pressupostos municipals del 2012, que pateixen una retallada del 4,8%. Per primera vegada des que encapçala el govern local, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ha dut a terme unes retallades importants, com són:

- No renovació del contracte a 103 empleats amb contracte temporal.
- Rebaixa del 7,37% en despeses de personal, passant de 48,1 milions a 44,6
- Rebaixa d'un 30% del pressupost de Cultura
- Rebaixa d'un 40% del pressupost d'esports
- Rebaixa del 56% de les subvencions a entitats veïnals
- Rebaixa del 66% de les subvencions a entitats comercials
- Rebaixa del 17% a l'aportació a les empreses municipals

Els números van ser aprovats gràcies a l'abstenció del Partit Popular, mentre que CiU i ICV van votar en conta. Sincerament, em costa d'entendre el posicionament de Convergència i Unió. No entenc que el partit que ha liderat les retallades des de finals del 2010, i que tot just fa pocs dies ha donat a les retallades de Mariano Rajoy (PP), ara dóni l'esquena al govern local. Crec que es tracta d'un greu error estratègic, que posa de manifestes les males relacions que els nacionalistes mantenen tant amb el PSC com amb el PP.

Paral·lelament, tampoc entenc la proposta de CiU de suprimir l'acord municipal per a la pujada de l'IBI en un 9,5% i deixar la del 10% de Rajoy. Entendria aquesta petició si això fós una postura unitària de CiU a nivell nacional, i si aquesta mesura la prengués CiU en tots els consistorios on governa. Però no és així. Sense anar més lluny, Convergència i Unió no prendrà aquesta decisió no a Reus, ni a Valls, ni a Vila-seca ni a Cambrils... per la qual cosa em fa pensar que la proposta és una simple proposta partidista, que no té cap altre objectiu que erosionar al govern local. Crec, sincerament, que així no es fan les coses.

Ballesteros, alcalde

Josep Fèlix Ballesteros (PSC) continuarà quatre anys més com alcalde de Tarragona. El líder socialista seguirà al despatx de la Plaça de la Font, després que Convergència i Unió i el Partido Popular no arribessin a un pacte per governar de nou conjuntament la ciutat. D'aquesta manera, Ballesteros assumeix el seu segon mandat al front del consistori tarragoní.

Crec que la continuïtat de Ballesteros era el més lògic. Com a norma general, sóc partidari que mani sempre la força mé votada i, en el cas de Tarragona, la victòria del PSC va ser més que notable. És cert que el PP va aconseguir uns resultats històrics i espectaculars, però també ho és que Ballesteros va sumar cinc regidors més i 8.000 vots que la segona força. No hagués estat lògic que un partit amb 12 regidors s'hagués quedat a l'oposició (a Tarragona, això, mai ha passat), mentre que tampoc s'hagués entès que hi hagués hagut un alcalde amb tant sols 7 dels 27 regidors que conformen el Saló de Plens. Un altre dels factors van ser els pèssims resultats d'una CiU que, en aquesta ocasió, va sumar els tercers pitjors resultats de la seva història quan la tònica prediminant a Catalunya ha estat d'un ascens imparable. Val la pena reflexionar-hi.

Algun dia algú ens haurà d'explicar, però, què és el que realment ha passat entre CiU i PP. Mentre el popular Alejandro Fernández assegura que va pactar un govern "equitatiu" amb els nacionalistes, on l'alcaldia es repartia a parts iguals dos anys per cadascú, la nacionalista Victòria Forns ho nega. Això vol dir que algú dels dos ens està mentint, i això és molt greu. La ciutadania es mereix saber a quina classe d'acord van arribar aquests dos alcaldables, ja que del contrari dóna la sensació que s'està jugant amb el vot del ciutadà.

De totes formes, crec que el cartipàs municipal que es va presentar dissabte passat no serà el definitiu. Estic convençut que al llarg dels propers mesos tindrem novetats importants en forma d'un pacte sociovergent. El precedent d'això el trobem al mandat 1995-1999. Llavors, Joan Miquel Nadal (CiU) va començar a manar en minoria, però després de sis mesos de govern, al desembre de 1995 va firmar un acord de govern amb el PSC. Aposto que després de les eleccions generals del pròxim mes de març es repetirà la història.

Independentisme sense sentit

L'independentisme, a la ciutat de Tarragona, ha quedat en evidència després de les eleccions municipals del passat 22 de maig. Després de dotze anys consecutius comptant amb representació municipal a la Plaça de la Font, ara les persones que volem trencar amb l'Estat espanyol no estarem representades a l'Ajuntament durant els propers quatre anys. És una situació lamentable, que hauria de provocar una profunda reflexió entre les quatre formacions que van ser incapaces d'arribar a un acord per concórrer conjuntament als comicis: ERC, Reagrupament, Solidaritat Catalana (SI) i la CUP.

I és que en una ciutat on a la consulta popular del passat mes d'octubre tant sols hi va participar el 5% del cens, no era lògic presentar tres candidatures a les eleccions municipals. No anar units va ser una decisió que, des del primer moment, estava abocada al fracàs. Com així ha estat. Dels 3.600 vots que Sergi de los Rios (ERC) va aconseguir al 2007, els republicans s'han quedat amb tant sols 1.900, no arribant, ni de lluny, al 5% mínim que és el límit per poder tenir representació. On han anat a parar aquests sufragis? Molt fàcil. Uns mil a la Coordinadora d'Unitat Popular (CUP) i 900 a una Solidaritat Catalana liderada per un ex candidat d'ERC a Tarragona, Xavier Almagro.

Desconec els motius que han portat a SI a presentar-se en aquestes eleccions municipals. Als comicis parlamentaris del passat 28 de novembre tant sols van aconseguir 1.300 suports, una xifra superior a la que han sumat ara, sempre lluny dels 2.500 vots que són necessaris per entrar al Consistori. El que està clar és que la seva presència ha estat molt més negativa que profitosa, ja que ha aconseguit deixar sense representació municipal a l'independentisme. Si els vots de SI haguessin estat per ERC, ara estaríem parlant que l'independentisme comptaria amb dos regidors i que seríem, juntament amb Barcelona, la segona ciutat entre les deu més poblades de Catalunya amb representació independentista. Però no ha estat així i de regidors independentistes tant sols n'hi ha dos (Jordi Portabella i Joan Laporta) entre les deu principals localitats catalanes. Patètic.

Crec que el moviment que es vol separar de l'Estat espanyol ha de fer una important transformació. Així no es va enlloc. No té cap mena de lògica que, mentre segons tots els sondejos indiquen que el sobiranisme està més viu que mai, aquest no estigui representat als ajuntaments del país. L'independentisme és una cosa massa seriosa com perquè hi hagi segons qui al capdavant. Crec que si es vol que Catalunya sigui algun dia un poble lliure i sobirà, el que s'ha de fer és arromangar-se, treballar conjuntament i deixar de banda els egoismes.

Tarragona: tot és possible

Els resultats de les eleccions del dia 22 ens han deixat un panorama molt obert a la ciutat de Tarragona. Des d'un govern en minoria del PSC, a una coalició on els socialistes hi estiguin presents o un pacte entre CiU i PP. La causa? els 12 regidors del PSC, els 7 de CiU i PP, i el d'Arga Sentís, d'ICV.

Certament, els resultats són francament sorprenents. En cap enquesta es deia que Josep Fèlix Ballesteros es quedaria amb un regidor menys. Tots els sondejos li otorgaven una clara victòria (com ha estat), fregant en alguns d'ells la majoria absoluta. Per contra, cap de les enquestes donaven tampoc una pujada tant espectacular del PP.

Els motius dels resultats, al meu entendre, els podem resumir en dos: efecte La Canonja i la baixa participació. Amb la segregació del municipi 947 de Catalunya, els socialistes han perdut 1.300 vots. Amb la Llei d'Hont a la mà, el PSC hauria mantingut els 13 representants en cas d'haver-se sumat els sufragis d'aquesta nova població, per la qual cosa el fracàs del PSC és relatiu.

Pel que fa a la baixa participació, del 54%, està clar que és un fet que ha beneficiat tant al PP com a ICV. El votant del PP estava molt motivat, mentre que ICV ha aconseguit, pel pèls, entrar a l'Ajuntament, sumant el 5,3% dels vots. En aquesta ocasió, han estat suficients 2.600 vots per recuperar la representació a la Plaça de la Font. ERC, per la seva banda, ha confirmat els pitjors presagis, i amb 1.900 vots s'ha quedat fora. El tema de l'independentisme a la ciutat ja el tocaré en una altra entrada al bloc.

Finalment, només fer una reflexió. S'ha votat en clau tarragonina. CiU ha de recapacitar molt profundament dels seus resultats a la ciutat de Tarragona. Mentre han aconseguit els millors resultats de la seva història a nivell de Catalunya, a Tarragona han punxat. Han recuperat ajuntaments com Barcelona, Girona, Reus, Mataró o Manresa, però a la ciutat han sumat els tercers pitjors resultats de la seva història. Només han millorat als comicis de 1979 i de 1983. Amb els 9.920 suports rebuts (només tres més que el PP), la formació nacionalista es queda amb la mitat de vots que al 2003, i amb la tercera part dels que tenia a mitjans de la dècada dels noranta. Cal reflexionar sobre els motius d'aquest fracàs i si una candidata que ha obtingut aquests pèssims resultats es mereix ser alcaldesa de Tarragona.

No crec que canviï massa cosa

Aquí us deixo la meva porra de cara a les eleccions municipals que s'estan duent a terme avui. La baixa participació, uns tres punts per sota del 2007, m'han fet replantejar els meus pronòstics inicials. De ben segur, però, que d'aquí uns minuts els meus resultats quedaran en evidència, pero aquí també us deixo unes petites reflexions. La meva porra és la següent:

PSC: 12
CiU: 7
PP:6
ERC: 1
ICV: 1

Crec que Josep Fèlix Ballesteros (PSC) es mantindrà a l'alcaldia de Tarragona, formant govern tripartit amb ERC i ICV. La baixa participació, de prop del 50%, beneficiarà considerablement a PP, ERC i ICV. L'ona expansiva del PP de cara a les eleccions generals del proper mes de març, juntament amb la gran abstenció, crec que poden portar a Alejandro Fernández als millors resultats de la història dels conservadors a la ciutat, passant dels quatre als sis regidors. Tot i aquest increment, crec que les retallades i l'ambigüitat mostrada per CiU al llarg de tota la campanya poden comportar-li un descens en la seva representació municipal, si bé el fet que La Canonja no voti a Tarragona pot beneficiar les aspiracions nacionalistes.

Sense cap mena de dubte, la poca afluència a les urnes pot permetre que ERC i ICV, que inicialment no entraven en els pronòstics, puguin aconseguir el 5% mínim per estar a la Plaça de la Font. Les dues formacions tenen uns votants molt fidels. Tot i això, la presència de Solidaritat Catalana pot perjudicar les aspiracions de Sergi de los Rios.

Comença la pre-campanya

Perdoneu, ara feia dies que no actualitzava el bloc. Avui m'agradaria parlar de les eleccions municipals de Tarragona. Falten menys de tres mesos i sembla que, com a mínim a la capital, hi ha diverses opcions sobre la taula. El panorama està molt obert, i res sembla, ara mateix, segur. La primera enquesta publicada al mes de desembre pel diari Ara situava al PSC amb una forquilla de 12 o 13 regidors, seguit de CiU, amb 9-10 i el PP, amb 4. Aquesta consulta posava en dubte les possibilitat d'ERC i d'ICV, que es podien quedar sense representació.

La veritat és que tot plegat es preveu com una gran incògnita. Una apassionant incògnita, diria jo. Ballesteros ja ha anunciat que realitzarà 4 canvis en els 13 primers llocs de la llista del PSC. La primera baixa ha estat la de Sandra Coloma, a qui podrien seguir José Cosano i Dolors Herrera. El quart, amb tota seguretat, serà joan Sanahujes, per la qual cosa repetiran Pau Pérez, Carme Crespo, Xavier Tarrés, Begoña Floria, Victòria Pelegrín, Antonio Rodríguez, Manuel López Pasca i Carlos Castillo. Pel que fa a les novetats, sembla que entrarà Javier Villamayor. La resta, tot és una incògnita, si bé els rumors situen a l'òrbita socialista a Mario Rigau, Agustí Mallol o Diego Boss.

Pel que fa a CiU, Victòria Forns estrenarà el seu projecte amb una forta revolució, ja que seran baixa pesos pesats com Joan Aregio, Jordi Sendra, Raül Font o Carme Duch. També podria abandonar la formació Maribel Rubio. Només seguiran Federic Adan i Albert Vallvè. El fitxatge estrella de la formació nacionalista ha estat el president de la Federació de Veïns de Llevant, Xavier Quintana, qui serà el número '1' de CDC, ja que Forns és independent i Vallvè és d'UDC. Cal ressaltar que, per primera vegada a la història, una dona té possibilitats reals de ser alcaldesa, tot i que em fa la sensació que aquest 2011 ho tindrà molt difícil.

Pel que fa al PP, la continuïtat serà la nota predominant, ja que seguiran els quatre primers de la llista del 2007. Les expectatives són molt altes a les files conservadores i, de fet, en cercles interns parlen de sumar sis o set regidors. Optimisme exagerat? ja es veuràs, però el que és cert és que el PP afronta la cita de maig d'una forma molt més tranquila que fa quatre anys, quan van ser baixa Francesc Ricomà, Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz. A banda, fa només tres mesos van sumar el 19% dels vots a la ciutat en les darreres eleccions autonòmiques.

Finalment, molts són els dubtes existents a ERC. Després de guanyar les primàries, Sergi de los Rios intenta ara sumar esfoços amb les altres forces independentistes, si bé tot sembla indicar que tant sols aconseguirà el suport de Reagrupament. Solidaritat ja s'ha desmarcat del projecte, per la qual cosa l'independetisme seguirà, malauradament, dividit, un fet que em fa témer mals resultats per a la formació republicana. Una vegada més, cadascú va pel seu compte i, qui hi perdrà, serà l'independentisme. Una llàstima.

Mas guanya per eliminació

Convergència i Unió ha recuperat, set anys després, la Generalitat de Catalunya. La formació nacionalista es va imposar clarament en les eleccions autonòmiques del passat diumenge, superant per un total de 34 diputats a la segona força política del país: el PSC. Com era d'esperar, la federació va fregar la majoria absoluta, aconseguint 62 dels 135 escons que estaven en joc. D'aquesta manera, va pujar en 14 el seu nombre de diputats respecte als que tenia durant la legislatura 2006-2010. Darrere CiU es va quedar el PSC, amb 28 representants; el PP, amb 18; ICV i ERC, amb 10; Solidaritat Catalana, amb 4; i Ciutadans, amb 3.

Diverses són les conclusions que es poden extreure, tant dels resultats com de la campanya. El resum, però, crec que és que Artur Mas ha guanyat, o apallissat, per eliminació. Ha estat el candidat menys dolent. Més que mai s'ha imposat l'anomenat "vot útil". El votant nacionalista, sobiranista i independentista ha optat decididament per Convergència i Unió, en detriment del PSC i Esquerra. Els electors han prioritzat, doncs, castigar el govern tripartit. Una dada ho diu tot: els tres partits que estaven en el govern han baixat en 22 el seu nombre de representants: 11 ERC, 9 el PSC i 2 ICV. Com diria Bernd Schuster, "no hase falta decir nada más"...

Crec que un altre dels factors que ha estat decisiu per explicar l'incontestable triomf de CiU, que s'ha imposat en les 41 comarques catalanes, ha estat el desenvolupament de la campanya. La de CiU ha estat, de llarg, la més seriosa, molt allunyada dels espectacles lamentables que hem pogut presenciar amb els vídeos del PP i de Montserrat Nebrera, el súper monti del PSC o els nus integrals de Ciutadans. La gent, més en temps de crisi, ha optat per la vella guàrdia i l'ordre tradicional de CiU.

Considero, doncs, que la gent s'ha decantat en favor de Mas per eliminació de la resta. Durant el debat a TV3, Mas es va comportar com el President de la Generalitat, mentre que Montilla semblava exercir de cap de l'oposició. Sánchez-Camacho (PP) i Albert Rivera (C's) van tornar a fer gala del seu anti catalanisme, fent una escenificació absurda dels seus arguments i parlant en castellà durant una petita part de les seves intervencions a la televisió pública catalana. Finalment, Herrera (ICV) i Puigcercós (ERC) no van estar malament, però els seus arguments van estar massa centrats en una sola qüestió: Puigcercós, amb el referèndum i, Herrera, amb l'abandonament dels drets socials.

El que realment em preocupa, però, és que el màrketing polític que ha utilitzat Convergència per explicar la seva proposta estrella (el concert econòmic) sigui tant sols fum. Tres dies després dels comicis, els representants nacionalistes ja han canviat el nom al seu plat fort, passat del terme "concert econòmic" que han fet servir constantment durant 15 dies, a "pacte fiscal", un fet que rebaixa considerablement les pretensions d'autogovern de Catalunya. Lamentablement, sembla doncs que tornem al "Peix al cove" de Jordi Pujol. Per cert, algú em pot aclarir si CiU és independentista?